Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594851 resultats

singularitzar

<title type="display">singularitzar</title>

verb transitiu

singularizar.

verb pronominal

[distingir-se] singularizarse.

singularitzar

verb transitiu singularizar verb pronominal distingir-se singularizarse

singularitzar

<title type="display">singularitzar</title>

1. singularitzar
1. singularitzant
1. singularitzat
2. singularitzada
3. singularitzats
4. singularitzades
1. 1. singularitzo
  2. singularitzes
  3. singularitza
  4. singularitzem
  5. singularitzeu
  6. singularitzen
2. 1. singularitzava
  2. singularitzaves
  3. singularitzava
  4. singularitzàvem
  5. singularitzàveu
  6. singularitzaven
3. 1. singularitzí
  2. singularitzares
  3. singularitzà
  4. singularitzàrem
  5. singularitzàreu
  6. singularitzaren
4. 1. singularitzaré
  2. singularitzaràs
  3. singularitzarà
  4. singularitzarem
  5. singularitzareu
  6. singularitzaran
5. 1. singularitzaria
  2. singularitzaries
  3. singularitzaria
  4. singularitzaríem
  5. singularitzaríeu
  6. singularitzarien
1. 1. singularitzi
  2. singularitzis
  3. singularitzi
  4. singularitzem
  5. singularitzeu
  6. singularitzin
2. 1. singularitzés
  2. singularitzessis
  3. singularitzés
  4. singularitzéssim
  5. singularitzéssiu
  6. singularitzessin
1. singularitza
2. singularitzi
3. singularitzem
4. singularitzeu
5. singularitzin

INFINITIU singularitzar GERUNDI singularitzant PARTICIPI singularitzat singularitzada singularitzats singularitzades INDICATIU PRESENT singularitzo singularitzes singularitza singularitzem singularitzeu singularitzen IMPERFET singularitzava singularitzaves singularitzava singularitzàvem singularitzàveu singularitzaven PASSAT singularitzí singularitzares singularitzà singularitzàrem singularitzàreu singularitzaren FUTUR singularitzaré singularitzaràs singularitzarà singularitzarem singularitzareu singularitzaran CONDICIONAL singularitzaria singularitzaries singularitzaria singularitzaríem…

■ singularitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">singularitzar</title>

Etimologia: de singular

verb

transitiu Fer singular alguna cosa, donar-li la forma de singular. Singularitzar un missatge polític.
1. transitiu Fer distingir alguna cosa de les altres per quelcom inusitat.
2. pronominal No m’agrada singularitzar-me.

■ singularitzar

verb transitiu Fer singular alguna cosa, donar-li la forma de singular Singularitzar un missatge polític transitiu Fer distingir alguna cosa de les altres per quelcom inusitat pronominal No m’agrada singularitzar-me

singularitzar

<title type="display">singularitzar</title>

verb transitiu singolarizzare.

verb pronominal distinguersi, farsi notare.

singularitzar

verb transitiu singolarizzare verb pronominal distinguersi, farsi notare

singularitzar

<title type="display">singularitzar</title>

verb transitiu

absondern.
auszeichnen.
herausheben.
verb reflexiu aus der Reihe tanzen.

singularitzar

verb transitiu absondern auszeichnen herausheben verb reflexiu aus der Reihe tanzen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

singularitzar

<title type="display">singularitzar</title>

Pronúncia: siŋguləɾidzá

verb transitiu

singulariser.

verb pronominal

[distingir-se] se singulariser.

singularitzar

verb transitiu singulariser verb pronominal distingir-se se singulariser

singularitzar

<title type="display">singularitzar</title>

verb Fer que una persona, un animal o una cosa sigui singular, que es distingeixi dels altres per alguna característica. La llarga cabellera singularitza el lleó entre els altres felins.

singularitzar

verb Fer que una persona, un animal o una cosa sigui singular, que es distingeixi dels altres per alguna característica La llarga cabellera singularitza el lleó entre els altres felins