Es mostren 594841 resultats

solapamiento

solapamiento

masculí solapament
Conjugador Català

solapar


<title type="display">solapar</title>

    1. INFINITIU

    1. solapar

    2. GERUNDI

    1. solapant

    3. PARTICIPI

    1. solapat
    2. solapada
    3. solapats
    4. solapades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. solapo
      2. solapes
      3. solapa
      4. solapem
      5. solapeu
      6. solapen

      2. IMPERFET

      1. solapava
      2. solapaves
      3. solapava
      4. solapàvem
      5. solapàveu
      6. solapaven

      3. PASSAT

      1. solapí
      2. solapares
      3. solapà
      4. solapàrem
      5. solapàreu
      6. solaparen

      4. FUTUR

      1. solaparé
      2. solaparàs
      3. solaparà
      4. solaparem
      5. solapareu
      6. solaparan

      5. CONDICIONAL

      1. solaparia
      2. solaparies
      3. solaparia
      4. solaparíem
      5. solaparíeu
      6. solaparien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. solapi
      2. solapis
      3. solapi
      4. solapem
      5. solapeu
      6. solapin

      2. IMPERFET

      1. solapés
      2. solapessis
      3. solapés
      4. solapéssim
      5. solapéssiu
      6. solapessin

    6. IMPERATIU

    1. solapa
    2. solapi
    3. solapem
    4. solapeu
    5. solapin

solapar

INFINITIU solapar GERUNDI solapant PARTICIPI solapat solapada solapats solapades INDICATIU PRESENT solapo solapes solapa solapem solapeu solapen IMPERFET solapava solapaves solapava solapàvem solapàveu solapaven PASSAT solapí solapares solapà solapàrem solapàreu solaparen FUTUR solaparé solaparàs solaparà solaparem solapareu solaparan CONDICIONAL solaparia solaparies solaparia solaparíem solaparíeu solaparien SUBJUNTIU PRESENT solapi solapis solapi solapem solapeu solapin IMPERFET solapés solapessis solapés solapéssim solapéssiu solapessin IMPERATIU solapa solapi solapem solapeu solapin
Gran Diccionari de la llengua catalana

solapar


<title type="display">solapar</title>

Etimologia: del cast. solapar, íd der. de solapa
    verb
  1. transitiu Un cos, cobrir-ne parcialment (un altre).
  2. pronominal Solapar-se dos cossos.

solapar

verb transitiu Un cos, cobrir-ne parcialment un altre pronominal Solapar-se dos cossos
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

solapar

solapar

verb transitiu un traje posar solapes figuradament ocultar encobrir , dissimular
Diccionari Català Alemany

solapar

solapar

verb transitiu über-lappen, -lagern verb reflexiu sich über-lappen, -lagern © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

solar

solar

    1. INFINITIU

    1. solar

    2. GERUNDI

    1. solant

    3. PARTICIPI

    1. solat
    2. solada
    3. solats
    4. solades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. solo
      2. soles
      3. sola
      4. solem
      5. soleu
      6. solen

      2. IMPERFET

      1. solava
      2. solaves
      3. solava
      4. solàvem
      5. solàveu
      6. solaven

      3. PASSAT

      1. solí
      2. solares
      3. solà
      4. solàrem
      5. solàreu
      6. solaren

      4. FUTUR

      1. solaré
      2. solaràs
      3. solarà
      4. solarem
      5. solareu
      6. solaran

      5. CONDICIONAL

      1. solaria
      2. solaries
      3. solaria
      4. solaríem
      5. solaríeu
      6. solarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. soli
      2. solis
      3. soli
      4. solem
      5. soleu
      6. solin

      2. IMPERFET

      1. solés
      2. solessis
      3. solés
      4. soléssim
      5. soléssiu
      6. solessin

    6. IMPERATIU

    1. sola
    2. soli
    3. solem
    4. soleu
    5. solin

solar

INFINITIU solar GERUNDI solant PARTICIPI solat solada solats solades INDICATIU PRESENT solo soles sola solem soleu solen IMPERFET solava solaves solava solàvem solàveu solaven PASSAT solí solares solà solàrem solàreu solaren FUTUR solaré solaràs solarà solarem solareu solaran CONDICIONAL solaria solaries solaria solaríem solaríeu solarien SUBJUNTIU PRESENT soli solis soli solem soleu solin IMPERFET solés solessis solés soléssim soléssiu solessin IMPERATIU sola soli solem soleu solin
Diccionari Anglès Català

solar

solar

adjective solar , del sol solar plexus plexe solar solar system sistema solar
Diccionari der aranés

solar

<title type="display">solar </title>

    v tr Méter enes ròdes un cercle de hai pr’amor d’arrefortilhar-les.

    Català: calçar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

solar

v tr Méter enes ròdes un cercle de hai pr’amor d’arrefortilhar-les Català calçar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Alemany Català

solar

solar

adjectiu solar © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
DIDAC Diccionari escolar

solar1

solar1

nom masculí Un solar és un terreny destinat a construir-hi un edifici Si una persona es vol fer una casa, primer ha de comprar un solar Vegeu també solar 2