Es mostren 594827 resultats

acampanat
| acampanada

acampanat
| acampanada

acampanat
-ada

acampanat
-ada

acampanat
-ada

acampanat
-ada

acampar


<title type="display">acampar</title>

  1. fer acampada
    bivaquejar, acampar de nit al ras.
    campejar
    hostejar, fer vida de campament, esp. l'exèrcit.
    atendar-se, acampar armant tendes de campanya.
    embarracar-se, acampar en barraques fetes a posta (tropes, obrers, etc.).
    Antònims: Decampar. Desatendar.
  2. salvar.



© Manuel Franquesa

acampar

acampar

acampar

acampar


<title type="display">acampar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. acampar
    1. GERUNDI

    2. acampant
    1. PARTICIPI

    2. acampat
    3. acampada
    4. acampats
    5. acampades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. acampo
      3. acampes
      4. acampa
      5. acampem
      6. acampeu
      7. acampen
      1. IMPERFET

      2. acampava
      3. acampaves
      4. acampava
      5. acampàvem
      6. acampàveu
      7. acampaven
      1. PASSAT

      2. acampí
      3. acampares
      4. acampà
      5. acampàrem
      6. acampàreu
      7. acamparen
      1. FUTUR

      2. acamparé
      3. acamparàs
      4. acamparà
      5. acamparem
      6. acampareu
      7. acamparan
      1. CONDICIONAL

      2. acamparia
      3. acamparies
      4. acamparia
      5. acamparíem
      6. acamparíeu
      7. acamparien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. acampi
      3. acampis
      4. acampi
      5. acampem
      6. acampeu
      7. acampin
      1. IMPERFET

      2. acampés
      3. acampessis
      4. acampés
      5. acampéssim
      6. acampéssiu
      7. acampessin
    1. IMPERATIU

    2. acampa
    3. acampi
    4. acampem
    5. acampeu
    6. acampin

acampar

acampar

acampar

    verb intransitiu
  1. acampar. El grup acampà a la vora del riu, el grupo acampó a la orilla del río.
  2. ciències militars acampar, asentar el campo, sentar sus reales.
  3. [escapar-se] escapar, salvarse pron. Acampar d'un perill, escapar de un peligro.
  4. verb transitiu
  5. acampar. El capità acampà la companyia al cim d'un turó, el capitán acampó la compañía en la cima de una colina.
  6. [salvar] salvar. Acampar la vida, salvar la vida.

acampar

acampar

<title type="display">acampar</title>

verb intransitiu campeggiare, attendarsi pron. || mil accampare. || [escapar] scampare, salvarsi pron.

verb transitiu accampare. || salvare. Acampar la vida, salvare la vita.

verb pronominal scampare tr, sfuggire tr. Acampar-se de la mort, scampare la morte.

acampar

acampar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">acampar</title>

Accessory
Etimologia: de camp
Body
    verb
    1. intransitiu Establir-se, un exèrcit, uns excursionistes, etc., provisòriament fora d’una població. El destacament acampà al costat del riu.
    2. transitiu El comandant acampà els soldats prop de la vila.
    1. transitiu Salvar, fer escapar d’un perill, de la mort. Acampar la vida.
    2. intransitiu Escapar-se d’un perill. No podran acampar de la mort.

acampar

acampar

<title type="display">acampar</title>

verb Instal·lar-se, un grup de persones, al camp per a passar-hi un o més dies, normalment amb tendes de campanya. Si acampes a la vora d'un riu, t'hi podràs banyar sovint.
acampada

acampar