Es mostren 594827 resultats

■ aterrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aterrar</title>

Compareu: aterrir
Etimologia: de terra 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu
    1. Fer caure en terra, abatre. Han aterrat la paret del pati perquè hi toqui més el sol.
    2. figuradament La nova tributació aterrà els petits industrials.
  2. intransitiu
    1. Prendre terra un ocell.
    2. Prendre terra una aeronau. Com que hi havia tanta boira, l’avió de Mallorca no va poder aterrar.
    3. astronàutica Prendre terra amb suavitat un giny espacial en la superfície d’un astre.
  3. intransitiu marina, marítim
    1. Recalar.
    2. Terrejar.
    3. Prendre terra una embarcació.

■ aterrar

verb transitiu Fer caure en terra, abatre Han aterrat la paret del pati perquè hi toqui més el sol figuradament La nova tributació aterrà els petits industrials intransitiu Prendre terra un ocell Prendre terra una aeronau Com que hi havia tanta boira, l’avió de Mallorca no va poder aterrar astronàutica Prendre terra amb suavitat un giny espacial en la superfície d’un astre intransitiu marina, marítim Recalar Terrejar Prendre terra una embarcació
Informació complementària
Traducció
Diccionari der aranés

aterrar

<title type="display">aterrar </title>

    v intr Plaçar-se en tèrra un audèth o ua aeronau. Sin.: aterrir.

    Català: aterrar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

aterrar

v intr Plaçar-se en tèrra un audèth o ua aeronau Sin aterrir Català aterrar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

aterrar


<title type="display">aterrar</title>

    verb transitiu
  1. [abatre] aterrar, derribar, abatir, echar abajo.
  2. figuradament [causar perjudici] arruinar.
    3. verb intransitiu
  3. [un ocell] posarse pron, aterrar.
  4. aeronàutica aterrizar, aterrar.
  5. [un giny espacial] aterrar, aterrizar.
  6. marina, marítim recalar.
  7. marina, marítim [terrejar] bojear, barajar la costa.
  8. marina, marítim [una embarcació] aterrar.

aterrar

verb transitiu abatre aterrar , derribar , abatir , echar abajo figuradament causar perjudici arruinar verb intransitiu un ocell posarse pron , aterrar aeronàutica aterrizar , aterrar un giny espacial aterrar , aterrizar marina, marítim recalar marina, marítim terrejar bojear , barajar la costa marina, marítim una embarcació aterrar
Conjugador Català

aterrar


<title type="display">aterrar</title>

    1. INFINITIU

    1. aterrar

    2. GERUNDI

    1. aterrant

    3. PARTICIPI

    1. aterrat
    2. aterrada
    3. aterrats
    4. aterrades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. aterro
      2. aterres
      3. aterra
      4. aterrem
      5. aterreu
      6. aterren

      2. IMPERFET

      1. aterrava
      2. aterraves
      3. aterrava
      4. aterràvem
      5. aterràveu
      6. aterraven

      3. PASSAT

      1. aterrí
      2. aterrares
      3. aterrà
      4. aterràrem
      5. aterràreu
      6. aterraren

      4. FUTUR

      1. aterraré
      2. aterraràs
      3. aterrarà
      4. aterrarem
      5. aterrareu
      6. aterraran

      5. CONDICIONAL

      1. aterraria
      2. aterraries
      3. aterraria
      4. aterraríem
      5. aterraríeu
      6. aterrarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. aterri
      2. aterris
      3. aterri
      4. aterrem
      5. aterreu
      6. aterrin

      2. IMPERFET

      1. aterrés
      2. aterressis
      3. aterrés
      4. aterréssim
      5. aterréssiu
      6. aterressin

    6. IMPERATIU

    1. aterra
    2. aterri
    3. aterrem
    4. aterreu
    5. aterrin

aterrar

INFINITIU aterrar GERUNDI aterrant PARTICIPI aterrat aterrada aterrats aterrades INDICATIU PRESENT aterro aterres aterra aterrem aterreu aterren IMPERFET aterrava aterraves aterrava aterràvem aterràveu aterraven PASSAT aterrí aterrares aterrà aterràrem aterràreu aterraren FUTUR aterraré aterraràs aterrarà aterrarem aterrareu aterraran CONDICIONAL aterraria aterraries aterraria aterraríem aterraríeu aterrarien SUBJUNTIU PRESENT aterri aterris aterri aterrem aterreu aterrin IMPERFET aterrés aterressis aterrés aterréssim aterréssiu aterressin IMPERATIU aterra aterri aterrem aterreu aterrin
Diccionari Català francès

aterrar


<title type="display">aterrar</title>

Pronúncia: ətərá
    verb transitiu
  1. [abatre] renverser, jeter à terre, abattre.
  2. figuradament [causar perjudici] terrasser, vaincre.
    3. verb intransitiu
  3. [un ocell] se poser à terre.
    • aeronàutica atterrir.
  4. [un giny espacial] atterrir.
  5. marina, marítim [prendre terra] aborder, atteindre le rivage, toucher terre.
    1. recalar.
    2. terrejar.

aterrar

verb transitiu abatre renverser , jeter à terre , abattre figuradament causar perjudici terrasser , vaincre verb intransitiu un ocell se poser à terre • aeronàutica atterrir un giny espacial atterrir marina, marítim prendre terra aborder , atteindre le rivage , toucher terre recalar terrejar
Diccionari Català Italià

aterrar

<title type="display">aterrar</title>

verb transitiu [abatre] demolire, atterrare, abbattere. || fig rovinare, distruggere, mandare in sfacelo.

verb intransitiu atterrare. || [un ocell] posarsi pron. || aeron atterrare. || [una nau] toccar terra, atterrare, approdare. || [un giny espacial] approdare.

aterrar

verb transitiu abatre demolire, atterrare, abbattere || fig rovinare, distruggere, mandare in sfacelo verb intransitiu atterrare || un ocell posarsi pron || aeron atterrare || una nau toccar terra, atterrare, approdare || un giny espacial approdare
Diccionari Català Alemany

aterrar


<title type="display">aterrar</title>

    verb transitiu també figuradament
  1. niederwerfen.
    2. verb intransitiu nàutica i aeronàutica
  2. landen.
  3. nàutica anlegen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

aterrar

verb transitiu també figuradament niederwerfen verb intransitiu nàutica i aeronàutica landen nàutica anlegen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

aterrar


<title type="display">aterrar</title>

    [Se conjuga como: apretar] [en el sentido de ‘causar terror’, es regular] verb transitiu
  1. poc freqüent [bajar al suelo] baixar, davallar.
  2. poc freqüent [tirar al suelo] aterrar, terrejar, abatre.
  3. mineria [en los terreros] abocar, buidar.
  4. poc freqüent [enterrar] enterrar, colgar.
  5. [causar terror] aterrir, esfereir.
    6. verb intransitiu
  6. marina, marítim aterrar, prendre terra.
  7. [aterrizar] aterrar, prendre terra.
  8. [causar terror] aterrir, esfereir.
    9. verb pronominal
  9. [estar aterrado] aterrir-se, esfereir-se.

aterrar

Se conjuga como apretar en el sentido de ‘causar terror’, es regular verb transitiu poc freqüent bajar al suelo baixar , davallar poc freqüent tirar al suelo aterrar , terrejar , abatre mineria en los terreros abocar , buidar poc freqüent enterrar enterrar , colgar causar terror aterrir , esfereir verb intransitiu marina, marítim aterrar , prendre terra aterrizar aterrar , prendre terra causar terror aterrir , esfereir verb pronominal estar aterrado aterrir-se , esfereir-se
DIDAC Diccionari escolar

aterrar

<title type="display">aterrar</title>

    verb
  1. Fer caure a terra, abatre. Els terratrèmols aterren edificis, arbres i pals de telèfon.
  2. Un avió aterra quan deixa de volar i es posa sobre el terra o la pista d'un aeroport. Quan els avions aterren van a poca velocitat. També pot aterrar una càpsula espacial o un ocell.

aterrar

verb Fer caure a terra, abatre Els terratrèmols aterren edificis, arbres i pals de telèfon Un avió aterra quan deixa de volar i es posa sobre el terra o la pista d'un aeroport Quan els avions aterren van a poca velocitat També pot aterrar una càpsula espacial o un ocell
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aterrat
| aterrada

■ aterrat
| aterrada

adjectiu Pròxim a la terra