Es mostren 594853 resultats

sollevar


<title type="display">sollevar</title>

    verb transitiu
  1. (er)heben.
  2. aufheben.
  3. figuradament in Aufruhr versetzen, aufrühren.
  4. medicina anekeln, Übelkeit f oder Ekel m erregen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sollevar

sollevar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sollevar</title>

Accessory
Etimologia: juntament amb la variant sosllevar, der. de llevar amb el prefix so-, sos-, reducció de sots- 1a font: 1308
Body
    verb
    1. transitiu Alçar una cosa separant-la d’allò que li feia de suport. Sollevaren el pilar amb una grua.
    2. transitiu figuradament Revoltar, remoure. Sollevar el poble contra els opressors.
    3. pronominal figuradament La gent es va sollevar contra els ocupants.
  1. transitiu Remoure el ventrell.

sollevar

sollevar

sollevar

sol·lícit

sol·lícit

sol·lícit
-a

sol·lícit
-a

sol·lícit
-a

sol·lícit

adjectiu solícito -ta. Es mostrava molt sol·lícit envers els seus pares, se mostraba muy solícito con (o para con) sus padres.

sol·lícit
-a

sol·lícit
-a

sol·lícit
-a

sol·lícit

sol·lícit

sol·lícit
| sol·lícita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sol·lícit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sollĭcĭtus, -a, -um ‘mogut, agitat tot ell’, comp. de sollus, -a, -um ‘sencer, intacte’ i citus, -a, -um, participi de ciēre ‘posar en moviment’ 1a font: 1380
Body
adjectiu Delerós de servir, de complaure, etc., una persona o una cosa per la qual hom sent un interès.

sol·lícit
| sol·lícita

sol·lícit
-a

sol·lícit
-a