Es mostren 594823 resultats

atestar


<title type="display">atestar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. atestar
    1. GERUNDI

    2. atestant
    1. PARTICIPI

    2. atestat
    3. atestada
    4. atestats
    5. atestades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. atesto
      3. atestes
      4. atesta
      5. atestem
      6. atesteu
      7. atesten
      1. IMPERFET

      2. atestava
      3. atestaves
      4. atestava
      5. atestàvem
      6. atestàveu
      7. atestaven
      1. PASSAT

      2. atestí
      3. atestares
      4. atestà
      5. atestàrem
      6. atestàreu
      7. atestaren
      1. FUTUR

      2. atestaré
      3. atestaràs
      4. atestarà
      5. atestarem
      6. atestareu
      7. atestaran
      1. CONDICIONAL

      2. atestaria
      3. atestaries
      4. atestaria
      5. atestaríem
      6. atestaríeu
      7. atestarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. atesti
      3. atestis
      4. atesti
      5. atestem
      6. atesteu
      7. atestin
      1. IMPERFET

      2. atestés
      3. atestessis
      4. atestés
      5. atestéssim
      6. atestéssiu
      7. atestessin
    1. IMPERATIU

    2. atesta
    3. atesti
    4. atestem
    5. atesteu
    6. atestin

atestar

atestar

atestar


<title type="display">atestar</title>

    verb transitiu
  1. dret atestar, atestiguar, testificar.
  2. figuradament atestar, testificar, dar fe, probar. No hi ha troballes que n'atestin l'existència, no hay hallazgos que atestigüen su existencia.

atestar

atestar


<title type="display">atestar</title>

    [Se conjuga como: apretar] [en el sentido de 'atestiguar' es regular] verb transitiu
  1. [llenar] omplir, ataquinar, atapeir, embotir.
  2. [la gente] omplir, abarrotar, omplir de gom a gom.
  3. [las cubas de vino] aixormar.
  4. dret [atestiguar] atestar, testificar.
  5. verb pronominal
  6. figuradament i familiarment [atracarse] afartar-se, atracar-se, ataconar-se.

atestar

atestar

atestar

atestar

<title type="display">atestar</title>

verb Afirmar que una cosa és certa, autèntica; donar testimoni d'una cosa. Tots els historiadors atesten que Napoleó va morir a l'illa de Saint Helena.

atestar

atestar

atestar

atestar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atestar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. attestari, íd.
Body
    verb transitiu
  1. Afirmar ésser certa, autèntica (alguna cosa). El testimoni atesta que els fets van tenir lloc a primera hora de la tarda.
  2. Donar testimoniatge (d’una cosa). Les troballes arqueològiques atesten l’existència d’un poblat.

atestar

atestar

atestar

atestat

atestat