Es mostren 594853 resultats

sonar1

sonar1

sonar 1

<title type="display">sonar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

verb intransitiu sonare. Sonar el telèfon, sonare il telefono. || [un instrument músic] suonare. || [a l'oïda] suonare. Sonar bé, malament, sonare bene, male. || pronunziare. L'erra final no sona, la erre finale non si pronunzia. || [un nom] parere di averlo già sentito. || fig essere, essere annoverato -a. || tal com sona proprio così, come lo senti.

verb transitiu [tocar un instrument, una obra musical] sonare. Sonar el violí, sonare il violino.


Vegeu també:
sonar2

sonar 1

sonar1


<title type="display">sonar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb intransitiu
  1. [emetre un so] sonar. Aquesta flauta no sona, esta flauta no suena.
  2. [un instrument músic] tocar. No para de sonar en tot el dia, no para de tocar en todo el día.
  3. [a l'oïda] sonar. Un acord que sona bé, un acorde que suena bien.
  4. [una lletra] sonar, pronunciarse pron. La hac no sona, la hache no suena.
  5. [un nom] sonar. Em sona el seu cognom, me suena su apellido.
  6. figuradament [ésser citat o esmentat] sonar. Sona entre els millors, suena entre los mejores.
  7. sona que sona figuradament dale que dale (o que te dale, o que le das, o que te pego).
  8. tal com sona como (o así como) suena. No hi aniré, tal com sona, no pienso ir, así como suena.
  9. verb transitiu
  10. [tocar un instrument, una peça musical] tocar. Sonar la trompeta, tocar la trompeta.



  11. Vegeu també:
    sonar2

sonar1

sonar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. sonare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Emetre un so o sons. La trompeta s’ha trencat i no sona. Ja sonen les campanes.
    2. Produir sons amb instruments músics. Tot el dia canta i sona.
    3. Tenir, una lletra, un so. La hac no sona.
    4. fer sonar (una lletra) Pronunciar-la. Feia sonar les erres finals.
  2. intransitiu
    1. Deixar-se sentir per l’oïda. Aquest acord no sona prou. Un instrument que sona bé. Aquest mot sona bé a l’orella.
    2. Ésser citat o esmentat. El seu nom sona entre els papables. Aquest assumpte no va sonar per res en la reunió.
    3. Despertar alguna cosa en algú un record, com si ja ho hagués sentit en alguna altra ocasió. Et sona, aquest nom? Aquesta música no em sona gens.
    4. per extensió Em sona aquesta cara.
    5. Causar una certa sensació. Tot això em sona molt estrany.
  3. transitiu Tocar (un instrument), fer que emeti sons. Anaven cantant i sonant instruments.
  4. transitiu Tocar una peça de música. Passava sonant tristes complantes.



  5. Vegeu també:
    sonar2

sonar1

sonar1

sonar1

sonar1


<title type="display">sonar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    verb intransitiu
  1. (er)klingen, (er)tönen.
  2. (er)schallen.
  3. läuten.
  4. schlagen.
  5. klingen, sich anhören.
  6. en català la h no sona im Katalanischen wird das h nicht ausgesprochen.
  7. això em sona das kommt mir bekannt vor.
  8. tal com sona! genau wie ich es sage!
  9. ha sonat la teva darrera hora dein letztes Stündchen hat geschlagen.
  10. dret el seu nom no hi sona sein Name kommt dort nicht vor.
  11. verb transitiu antigament música
  12. tocar.



  13. Vegeu també:
    sonar2



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sonar1

sonar1


<title type="display">sonar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: suná
    verb intransitiu
  1. [produir un so] rendre un son, avoir un son. Un instrument que sona bé, un instrument qui a un joli son .
    • [les campanes] tinter, sonner.
  2. [una lletra] se prononcer pron. La hac no sona, le h ne se prononce pas.
  3. [ésser citat] être cité -e, être prononcé -e. El seu nom sona entre els papables, son nom est cité parmi les papables.
  4. [un nom, una cosa] dire quelque chose. Et sona, aquest nom?, ce nom te dit quelque chose? Aquesta música no em sona gens, cette musique ne me dit rien.
  5. paraître, sembler. Tot això em sona molt estrany, tout ça me paraît fort étrange.
  6. être familier -ère. Em sona aquesta cara, ce visage m'est familier.
  7. fer sonar [una lletrapronunciar-la] prononcer.
  8. tal com sona comme je te le dis.
  9. verb transitiu
  10. [tocar un instrument] jouer de.
  11. [una peça musical] jouer.



  12. Vegeu també:
    sonar2

sonar1

sonar2


<title type="display">sonar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    [Se conjuga como: acordar] verb intransitiu
  1. sonar. Un instrumento que suena bien, un instrument que sona bé.
  2. sonar. Ya suenan las campanas, ja sonen les campanes.
  3. [reloj] tocar.
  4. [teléfono] sonar, tocar.
  5. [una letra] sonar. La hache no suena, l'hac no sona.
  6. [mencionarse] sonar. Su nombre suena entre los ministrables, el seu nom sona entre els ministrables.
  7. familiarment sonar. Este nombre me suena, aquest nom em sona.
  8. como suena [como se pronuncia] tal com sona.
  9. como suena [literalmente] tal com ho sents.
  10. sonar a semblar, fer cara de. Esto suena a estafa, això sembla una estafa.
  11. verb transitiu
  12. [las narices] mocar.
  13. música [un instrumento] sonar, fer tocar.
  14. verb pronominal
  15. [las narices] mocar-se.



  16. Vegeu també:
    sonar1

sonar2

sonar2

sonar2

sonar2

sonar2