Es mostren 594853 resultats

sonor


<title type="display">sonor</title>

  1. Que dona un so (≠ sorollós)
    sonable
    sonant
    ressonant
    sonorós
    estentori, es diu d'una veu molt sonora.
    vibrant. Amb veu vibrant.
    arpat, sonor com una arpa.
    metàl·lic, dit d'un so que sembla fet amb un objecte de metall.
    argentí. Una veu argentina.
    melodiós o canor
    musical
    harmoniós (→)
    ben timbrat
  2. Que torna el so de manera que se sent bé.
    acústic. Una sala acústica.
    Antònims: Insonor. Sord. Apagat. Cacofònic.



© Manuel Franquesa

sonor

sonor
-a

sonor

    adjectiu
  1. sonoro -ra.
  2. [en fonètica] sonoro -ra.
  3. cinematografia sonoro -ra.
  4. figuradament sonoro -ra. Un paràgraf sonor, un párrafo sonoro.
  5. figuradament [harmoniós] armonioso -sa, vibrante.

sonor
-a

sonor
-a

sonor
-a

sonor


<title type="display">sonor</title>

    adjectiu
  1. wohl-klingend, -tönend.
  2. klang-reich, -voll.
  3. volltönend.
  4. lingüística stimmhaft, sonor.
  5. [Raum] akustisch, mit guter Akustik.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sonor

sonor

sonor

sonor
| sonora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonor</title>

Accessory
Etimologia: del ll. sonorus, -a, -um, íd. 1a font: s. XVII
Body
    adjectiu
  1. Que sona. Campana sonora.
  2. acústica
    1. Que dona un so. Les vibracions sonores.
    2. Dit de les ones que produeixen la sensació de so.
    3. Que torna el so de manera que se sent bé, que ressona. Sala sonora. Cavitat sonora.
  3. cinematografia Dit del cinema o de la pel·lícula sonoritzats, per oposició al primitiu cinema, que hom anomena “mut”.
  4. fonètica, fonologia Dit del fonema que es realitza amb vibracions de les cordes vocals (s’oposa a sord).
    1. Que sona molt o amb un so vibrant i no sord. Instrument sonor. Copa sonora.
    2. Harmoniós, vibrant. Acord sonor.
    3. figuradament Harmoniós i agradable. Una veu sonora.
    4. figuradament Grandiloqüent. Parlava amb frases sonores.

sonor
| sonora

sonor
-a


<title type="display">sonor</title>

Pronúncia: sunór
    adjectiu
  1. física sonore.
  2. cinematografia sonore.
  3. lingüística sonore. Oclusives sonores, occlusives sonores.
  4. figuradament [agradable, harmoniós] sonore. Una veu sonora, une voix sonore .
    despectivament [grandiloqüent] emphatique, pompeux -euse. Paraules sonores i buides, paroles sonores et creuses.

sonor
-a

sonor

<title type="display">sonor</title>

    adjectiu
  1. Que sona. Els rellotges amb alarma són rellotges sonors. Abans el cinema era mut; ara és sonor.
  2. Que sona bé, fort i d'una manera agradable. Les bones contralts tenen una veu sonora.
  3. Una sala és sonora quan ressona.
  4. Un so és sonor quan en pronunciar-lo les cordes vocals vibren. La s de casa es pronuncia sonora; la de sala es pronuncia sorda.
insonor, insonorització, insonoritzar, sonoritat

sonor

sonor, -a

<title type="display">sonor, -a </title>

Body
    adj m f
  1. Que produsís o que pòt produsir sons.
  2. Que produsís ua sensacion agradiva ena audida o que sone ben, fòrt e clar.

  3. Català: sonor -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

sonor, -a

sonorament

sonorament