Es mostren 594853 resultats

sorghum

sorghum

noun Botany melca , sorgo , canyota , milloca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorgiment

■ sorgiment

masculí Acció de sorgir El sorgiment del moviment ocupa
Diccionari de sinònims Franquesa

sorgir

sorgir

→ brollar → aparèixer → sortir → presentar -se © Manuel Franquesa
Diccionari der aranés

sorgir

<title type="display">sorgir </title>

    v tr Apareishér, lheuar, gésser deth hons. Ex.: Eth peish sorgic deth hons dera mar.

    Català: sorgir, emergir: El peix emergí del fons de la mar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

sorgir

v tr Apareishér, lheuar, gésser deth hons Ex Eth peish sorgic deth hons dera mar Català sorgir, emergir El peix emergí del fons de la mar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

sorgir


<title type="display">sorgir</title>

    verb intransitiu
  1. [brollar] surgir, brotar, salir.
  2. figuradament surgir, aparecer. Han sorgit problemes, han surgido problemas.
    3. verb transitiu
  3. marina, marítim echar. Sorgiu les àncores, echad las anclas.
  4. [ficar dins el mar] sumergir.

sorgir

verb intransitiu brollar surgir , brotar , salir figuradament surgir , aparecer Han sorgit problemes , han surgido problemas verb transitiu marina, marítim echar Sorgiu les àncores , echad las anclas ficar dins el mar sumergir
Diccionari Català Alemany

sorgir


<title type="display">sorgir</title>

    verb intransitiu
  1. hervorsprudeln (Wasser).
  2. figuradament auf-tauchen, -treten.
    • zum Vorschein kommen.
    3. verb transitiu antigament
  3. [Anker] auswerfen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sorgir

verb intransitiu hervorsprudeln Wasser figuradament auf-tauchen, -treten • zum Vorschein kommen verb transitiu antigament Anker auswerfen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

sorgir


<title type="display">sorgir</title>

    1. INFINITIU

    1. sorgir

    2. GERUNDI

    1. sorgint

    3. PARTICIPI

    1. sorgit
    2. sorgida
    3. sorgits
    4. sorgides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. sorgeixo
      2. sorgeixes
      3. sorgeix
      4. sorgim
      5. sorgiu
      6. sorgeixen

      2. IMPERFET

      1. sorgia
      2. sorgies
      3. sorgia
      4. sorgíem
      5. sorgíeu
      6. sorgien

      3. PASSAT

      1. sorgí
      2. sorgires
      3. sorgí
      4. sorgírem
      5. sorgíreu
      6. sorgiren

      4. FUTUR

      1. sorgiré
      2. sorgiràs
      3. sorgirà
      4. sorgirem
      5. sorgireu
      6. sorgiran

      5. CONDICIONAL

      1. sorgiria
      2. sorgiries
      3. sorgiria
      4. sorgiríem
      5. sorgiríeu
      6. sorgirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. sorgeixi
      2. sorgeixis
      3. sorgeixi
      4. sorgim
      5. sorgiu
      6. sorgeixin

      2. IMPERFET

      1. sorgís
      2. sorgissis
      3. sorgís
      4. sorgíssim
      5. sorgíssiu
      6. sorgissin

    6. IMPERATIU

    1. sorgeix
    2. sorgeixi
    3. sorgim
    4. sorgiu
    5. sorgeixin

sorgir

INFINITIU sorgir GERUNDI sorgint PARTICIPI sorgit sorgida sorgits sorgides INDICATIU PRESENT sorgeixo sorgeixes sorgeix sorgim sorgiu sorgeixen IMPERFET sorgia sorgies sorgia sorgíem sorgíeu sorgien PASSAT sorgí sorgires sorgí sorgírem sorgíreu sorgiren FUTUR sorgiré sorgiràs sorgirà sorgirem sorgireu sorgiran CONDICIONAL sorgiria sorgiries sorgiria sorgiríem sorgiríeu sorgirien SUBJUNTIU PRESENT sorgeixi sorgeixis sorgeixi sorgim sorgiu sorgeixin IMPERFET sorgís sorgissis sorgís sorgíssim sorgíssiu sorgissin IMPERATIU sorgeix sorgeixi sorgim sorgiu sorgeixin
Diccionari Català Anglès

sorgir


<title type="display">sorgir</title>

Pronúncia: surʒí
    verb intransitiu
  1. [brollar] to spurt up, spout up, come out, spring up.
  2. nàutica to anchor.
  3. figuradament to appear, emerge.
  4. to arise, come up, crop up.

sorgir

verb intransitiu brollar to spurt up , spout up , come out , spring up nàutica to anchor figuradament to appear , emerge to arise , come up , crop up
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sorgir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sorgir</title>

Etimologia: del ll. sŭrgĕre ‘alçar-se, estar dret en un lloc’, aplicat primer als vaixells fondejats i oscil·lant en les aigŭes 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. intransitiu
    1. Brollar.
    2. figuradament Aparèixer, alçar-se. De sobte sorgí una figura humana de la boira.
  2. antigament marina, marítim
    1. intransitiu Ancorar.
    2. transitiu Llançar les àncores dins la mar. Sorgiu les àncores.
    3. transitiu Submergir algú, o alguna cosa, dins la mar agafat per una corda o un altre lligam.

■ sorgir

verb intransitiu Brollar figuradament Aparèixer, alçar-se De sobte sorgí una figura humana de la boira antigament marina, marítim intransitiu Ancorar transitiu Llançar les àncores dins la mar Sorgiu les àncores transitiu Submergir algú, o alguna cosa, dins la mar agafat per una corda o un altre lligam
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

sorgir

<title type="display">sorgir</title>

verb intransitiu [brollar] sorgere, scaturire, sgorgare, zampillare. || [de la terra] germogliare, spuntare. || fig sorgere, nascere, venire a crearsi, insorgere. Han sorgit complicacions, sono sorte complicazioni.

verb intransitiu gettare. Sorgiu les àncores, gettate l'ancora. || [ficar dins el mar] immergere.

sorgir

verb intransitiu brollar sorgere, scaturire, sgorgare, zampillare || de la terra germogliare, spuntare || fig sorgere, nascere, venire a crearsi, insorgere Han sorgit complicacions , sono sorte complicazioni verb intransitiu gettare Sorgiu les àncores , gettate l'ancora || ficar dins el mar immergere