Es mostren 594827 resultats

atímia


<title type="display">atímia</title>

Partició sil·làbica: a_tí_mi_a
Etimologia: de a-1 i -tímia
    femení
  1. patologia Absència del timus.
  2. psiquiatria Disminució o desaparició de l’afectivitat.

atímia

femení patologia Absència del timus psiquiatria Disminució o desaparició de l’afectivitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

atimòrmia


<title type="display">atimòrmia</title>

Partició sil·làbica: a_ti_mòr_mi_a
Etimologia: de a-1, el gr. thymós ‘sentiment’ i ormḗ ‘impuls’
femení psiquiatria Dèficit de l’impuls vital i de l’afectivitat consistent en un afebliment de l’activitat de l’individu, una retracció sobre si mateix, manca d’atenció i indiferència a les penes i les alegries.

atimòrmia

femení psiquiatria Dèficit de l’impuls vital i de l’afectivitat consistent en un afebliment de l’activitat de l’individu, una retracció sobre si mateix, manca d’atenció i indiferència a les penes i les alegries
Diccionari Castellà Català

atinadamente

atinadamente

adverbi encertadament , oportunament
Diccionari Castellà Català

atinado
-da

atinado
-da

adjectiu participio pasado de atinar encertat -ada , oportú -una assenyat -ada , prudent
Diccionari Castellà Català

atínar

atínar

masculí bórax bòrax , borraix
Diccionari Castellà Català

atinar


<title type="display">atinar</title>

    verb intransitiu
  1. [dar en el blanco] encertar tr.
  2. ensopegar tr. Atiné en seguida con la casa, vaig ensopegar de seguida la casa.
  3. [adivinar] encertar tr, caure-hi, acudir-se pron. He atinado en las preguntas del concurso, he encertat les preguntes del concurs.
  4. [obrar bien] fer bé. Has atinado al coger el paraguas, has fet bé d'agafar el paraigua.
  5. atinar en todo pensar en tot.
  6. no atino no hi caic, no se m'acut.

atinar

verb intransitiu dar en el blanco encertar tr ensopegar tr Atiné en seguida con la casa , vaig ensopegar de seguida la casa adivinar encertar tr , caure-hi , acudir-se pron He atinado en las preguntas del concurso , he encertat les preguntes del concurs obrar bien fer bé Has atinado al coger el paraguas , has fet bé d'agafar el paraigua atinar en todo pensar en tot no atino no hi caic , no se m'acut
Diccionari Castellà Català

atinconar

atinconar

verb transitiu mineria apuntalar , estintolar
Conjugador Català

atindre's


<title type="display">atindre's</title>

    1. INFINITIU

    1. atindre

    2. GERUNDI

    1. atenint

    3. PARTICIPI

    1. atingut
    2. atinguda
    3. atinguts
    4. atingudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. atinc
      2. atens
      3. até
      4. atenim
      5. ateniu
      6. atenen

      2. IMPERFET

      1. atenia
      2. atenies
      3. atenia
      4. ateníem
      5. ateníeu
      6. atenien

      3. PASSAT

      1. atinguí
      2. atingueres
      3. atingué
      4. atinguérem
      5. atinguéreu
      6. atingueren

      4. FUTUR

      1. atindré
      2. atindràs
      3. atindrà
      4. atindrem
      5. atindreu
      6. atindran

      5. CONDICIONAL

      1. atindria
      2. atindries
      3. atindria
      4. atindríem
      5. atindríeu
      6. atindrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. atingui
      2. atinguis
      3. atingui
      4. atinguem
      5. atingueu
      6. atinguin

      2. IMPERFET

      1. atingués
      2. atinguessis
      3. atingués
      4. atinguéssim
      5. atinguéssiu
      6. atinguessin

    6. IMPERATIU

    1. atén
    2. atingui
    3. atinguem
    4. ateniu
    5. atinguin

      6. (alternatiu)

      1. atingues
      2. atingui
      3. atinguem
      4. atingueu
      5. atinguin

atindre's

INFINITIU atindre GERUNDI atenint PARTICIPI atingut atinguda atinguts atingudes INDICATIU PRESENT atinc atens até atenim ateniu atenen IMPERFET atenia atenies atenia ateníem ateníeu atenien PASSAT atinguí atingueres atingué atinguérem atinguéreu atingueren FUTUR atindré atindràs atindrà atindrem atindreu atindran CONDICIONAL atindria atindries atindria atindríem atindríeu atindrien SUBJUNTIU PRESENT atingui atinguis atingui atinguem atingueu atinguin IMPERFET atingués atinguessis atingués atinguéssim atinguéssiu atinguessin IMPERATIU atén atingui atinguem ateniu atinguin alternatiu atingues…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atindre’s

■ atindre’s

verb pronominal atenir-se
Diccionari Castellà Català

atinente

atinente

adjectiu poc freqüent referent , pertanyent , relatiu -iva