Es mostren 594823 resultats

sortilegi

sortilegi

masculí sorcery , witchcraft , witchery spell
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortilegi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sortilegi</title>

Etimologia: del b. ll. sortilegium ‘endevinació’, der. de sortilĕgus, -a, -um ‘profètic; endevinaire’ 1a font: s. XIV
    masculí esoterisme i història de les religions
  1. Endevinació del futur per mitjà d’arts màgiques, originàriament per la sort.
  2. Mot genèric que inclou tota mena d’accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans.

■ sortilegi

masculí esoterisme i història de les religions Endevinació del futur per mitjà d’arts màgiques, originàriament per la sort Mot genèric que inclou tota mena d’accions tendents a utilitzar els poders dels esperits amb mitjans ocults als profans
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

sortilegi

sortilegi

masculí sortilegio
DIDAC Diccionari escolar

sortilegi

<title type="display">sortilegi</title>

    [També embruix]
    nom masculí
  1. Un sortilegi és el fet d'endevinar el futur per mitjà de la màgia o de la sort.
  2. Acció que pretén fer servir poders ocults, sovint dolents, que només coneixen algunes persones. Abans es creia que les bruixes feien mal a les persones amb els seus sortilegis.

sortilegi

També embruix nom masculí Un sortilegi és el fet d'endevinar el futur per mitjà de la màgia o de la sort Acció que pretén fer servir poders ocults, sovint dolents, que només coneixen algunes persones Abans es creia que les bruixes feien mal a les persones amb els seus sortilegis
Diccionari Català francès

sortilegi

sortilegi

masculí sortilège
Diccionari Català Alemany

sortilegi

sortilegi

masculí Zauberei, Hexerei f Wahrsagerei f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

sortilegio

sortilegio

masculí sortilegi figuradament embrujo encís , encant
Diccionari Castellà Català

sortílego
-ga

sortílego
-ga

adjectiu i masculí i femení sortiller -a , sortíleg -a , sorter -a
Diccionari Català Castellà

sortilla

sortilla

femení regional sortija
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sortilla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sortilla</title>

Etimologia: del ll. sorticŭla ‘butlleta o altre objecte per a votar o tirar les sorts’, dimin. de sors, sortis ‘sort’
    femení dialectal jocs d’entreteniment
  1. Anella penjada enmig d’un cos, la qual ha d’ésser enfilada en el joc de la sortilla.
    1. Joc en què, corrent a cavall, es tracta d’enfilar amb una llança, canya, etc., una anella penjada.
    2. Joc de carrer en què, passant corrents, es tracta de pescar amb un bastó proveït d’una punxa, amb una badoquera, etc., fruita que hi ha surant en l’aigua d’un cubell.

■ sortilla

femení dialectal jocs d’entreteniment Anella penjada enmig d’un cos, la qual ha d’ésser enfilada en el joc de la sortilla Joc en què, corrent a cavall, es tracta d’enfilar amb una llança, canya, etc, una anella penjada Joc de carrer en què, passant corrents, es tracta de pescar amb un bastó proveït d’una punxa, amb una badoquera, etc, fruita que hi ha surant en l’aigua d’un cubell
Traducció