Es mostren 594853 resultats

sostreta

sostreta

femení sostracció
Diccionari Català Anglès

sostreure


<title type="display">sostreure</title>

Pronúncia: sustɾɛ́wɾə
    [participi sostret] verb transitiu
  1. to remove.
  2. to extract.
  3. matemàtiques to subtract.
  4. [robar] to steal.
    5. verb pronominal
  5. to elude, evade.
  6. to get out (a of), get away (a from).

sostreure

participi sostret verb transitiu to remove to extract matemàtiques to subtract robar to steal verb pronominal to elude , evade to get out a of , get away a from
Diccionari Català Castellà

sostreure


<title type="display">sostreure</title>

    [pp: sostret -a] verb transitiu
  1. [treure una part] sustraer, substraer.
  2. [emparar-se, robar] sustraer (o substraer).
  3. matemàtiques sustraer (o substraer), restar.
    4. verb pronominal
  4. sustraerse (o substraerse). Sostreure's a una obligació, sustraerse a una obligación.

sostreure

pp sostret -a verb transitiu treure una part sustraer , substraer emparar-se, robar sustraer o substraer matemàtiques sustraer o substraer , restar verb pronominal sustraerse o substraerse Sostreure's a una obligació , sustraerse a una obligación
Conjugador Català

sostreure


<title type="display">sostreure</title>

    1. INFINITIU

    1. sostreure

    2. GERUNDI

    1. sostraient

    3. PARTICIPI

    1. sostret
    2. sostreta
    3. sostrets
    4. sostretes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. sostrec
      2. sostreus
      3. sostreu
      4. sostraiem
      5. sostraieu
      6. sostreuen

      2. IMPERFET

      1. sostreia
      2. sostreies
      3. sostreia
      4. sostrèiem
      5. sostrèieu
      6. sostreien

      3. PASSAT

      1. sostraguí
      2. sostragueres
      3. sostragué
      4. sostraguérem
      5. sostraguéreu
      6. sostragueren

      4. FUTUR

      1. sostrauré
      2. sostrauràs
      3. sostraurà
      4. sostraurem
      5. sostraureu
      6. sostrauran

      5. CONDICIONAL

      1. sostrauria
      2. sostrauries
      3. sostrauria
      4. sostrauríem
      5. sostrauríeu
      6. sostraurien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. sostregui
      2. sostreguis
      3. sostregui
      4. sostraguem
      5. sostragueu
      6. sostreguin

      2. IMPERFET

      1. sostragués
      2. sostraguessis
      3. sostragués
      4. sostraguéssim
      5. sostraguéssiu
      6. sostraguessin

    6. IMPERATIU

    1. sostreu
    2. sostregui
    3. sostraguem
    4. sostraieu
    5. sostreguin

sostreure

INFINITIU sostreure GERUNDI sostraient PARTICIPI sostret sostreta sostrets sostretes INDICATIU PRESENT sostrec sostreus sostreu sostraiem sostraieu sostreuen IMPERFET sostreia sostreies sostreia sostrèiem sostrèieu sostreien PASSAT sostraguí sostragueres sostragué sostraguérem sostraguéreu sostragueren FUTUR sostrauré sostrauràs sostraurà sostraurem sostraureu sostrauran CONDICIONAL sostrauria sostrauries sostrauria sostrauríem sostrauríeu sostraurien SUBJUNTIU PRESENT sostregui sostreguis sostregui sostraguem sostragueu sostreguin IMPERFET sostragués sostraguessis sostragués sostraguéssim…
Diccionari Català Italià

sostreure

<title type="display">sostreure</title>

[pp sostret] verb transitiu togliere, levare. Sostreure sang, togliere il sangue. | togliere. Sostreure el mèrit, togliere il merito. || mat sottrarre. || sottrarre, levare via, togliere. Sostreure de les mirades de la gent, sottrarre alla vista altrui. || [emparar-se, robar] sottrarre, rapinare, rubare.

verb pronominal sotrarsi, sfuggire intr, liberarsi, evitare tr.

sostreure

pp sostret verb transitiu togliere, levare Sostreure sang , togliere il sangue | togliere Sostreure el mèrit , togliere il merito || mat sottrarre || sottrarre, levare via, togliere Sostreure de les mirades de la gent , sottrarre alla vista altrui || emparar-se, robar sottrarre, rapinare, rubare verb pronominal sotrarsi, sfuggire intr , liberarsi, evitare tr
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sostreure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sostreure</title>

Partició sil·làbica: sos_treu_re
Etimologia: variant de sostraure 1a font: 1344, Ord. P. III
    verb [p p sostret -a]
  1. transitiu
    1. Treure una part d’una cosa perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d’algú. No li sostreguis mèrit.
    2. aritmètica Fer una subtracció, restar.
    1. transitiu Emparar-se d’una cosa d’altri perquè no pugui servir-se’n o exercir-hi una acció. Em van sostreure una carta que els comprometia. Sostreure algú a les mirades de la gent.
    2. transitiu Robar fraudulentament. Em van sostreure la cartera.
    3. pronominal Sostreure’s a una obligació, a una persecució. Sostreure’s als aplaudiments de la multitud.

■ sostreure

verb p p sostret -a transitiu Treure una part d’una cosa perquè en minvi la quantitat Sostreure sang d’algú No li sostreguis mèrit aritmètica Fer una subtracció, restar transitiu Emparar-se d’una cosa d’altri perquè no pugui servir-se’n o exercir-hi una acció Em van sostreure una carta que els comprometia Sostreure algú a les mirades de la gent transitiu Robar fraudulentament Em van sostreure la cartera pronominal Sostreure’s a una obligació, a una persecució Sostreure’s als aplaudiments de la multitud
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

sostreure

<title type="display">sostreure</title>

    verb
  1. Treure part d'alguna cosa perquè n'hi hagi menys. Si d'una fruitera amb deu taronges en sostraiem tres, en queden set.
  2. Agafar una cosa d'un altre perquè no la pugui fer servir, robar-li alguna cosa. Si ens sostreuen el carnet de conduir, no podrem agafar el cotxe.

sostreure

verb Treure part d'alguna cosa perquè n'hi hagi menys Si d'una fruitera amb deu taronges en sostraiem tres, en queden set Agafar una cosa d'un altre perquè no la pugui fer servir, robar-li alguna cosa Si ens sostreuen el carnet de conduir, no podrem agafar el cotxe
Diccionari Català Alemany

sostreure


<title type="display">sostreure</title>

    verb transitiu
  1. abziehen, subtrahieren.
  2. figuradament entziehen.
    • unterschlagen.
  3. verb reflexiu sich entziehen (a dat).
  4. sich zurückziehen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

sostreure

verb transitiu abziehen, subtrahieren figuradament entziehen • unterschlagen verb reflexiu sich entziehen a dat sich zurückziehen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

sostreure


<title type="display">sostreure</title>

Pronúncia: sustɾɛ́wɾə
    [pp: sostret] verb transitiu
  1. [treure part] retirer, ôter, enlever.
  2. matemàtiques soustraire.
  3. dret [emparar-se, robar] subtiliser, soustraire. Em van sostreure la cartera, on a subtilisé ma serviette.
    4. verb pronominal
  4. se soustraire, se dérober. Sostreure's a una obligació, se soustraire à un devoir.

sostreure

pp sostret verb transitiu treure part retirer , ôter , enlever matemàtiques soustraire dret emparar-se, robar subtiliser , soustraire Em van sostreure la cartera , on a subtilisé ma serviette verb pronominal se soustraire , se dérober Sostreure's a una obligació , se soustraire à un devoir
Diccionari de sinònims Franquesa

sostreure [o sostraure]

sostreure [o sostraure]

→ treure detreure disminuir restar tr esgarrapar fam A veure si li puc esgarrapar vint euros → robar , apoderar -se de sostreure's o sostraure's pron → inhibir -se © Manuel Franquesa