verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. enfortir, fortificar.
2. enrobustir, envigorir.
3. (cor)roborar.
4. medicina, farmàcia tonificar, entonar, vigoritzar.
5. [Wäsche] emmidonar.
6. s. stärken enfortir-se, refer-se, reviscolar-se.
7. recobrar les forces.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. fortificant, enfortidor.
2. confortatiu, reconfortant.
3. medicina, farmàcia a. tònic, tonificant, reforçant, envigoridor

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí glucosa f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu de fe robusta (o ferma).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu musculós, musculat, fornit.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu ossat, ossut.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu corpulent, gras, gord.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. corpulència.
2. grassor, obesitat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí electrotècnia, electrònica corrent de força (o d’alta tensió).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. enfortiment m, envigoriment m, reforçament m.
2. [Imbiss] refrigeri m, refecció.
3. mossada, queixalada.
4. medicina, farmàcia tonificació.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU