Es mostren 594844 resultats

■ atorgant

■ atorgant

adjectiu i masculí i femení Que atorga dret civil Dit de la part que atorga un contracte, una escriptura, etc
Diccionari Català Alemany

atorgar


<title type="display">atorgar</title>

    verb transitiu
  1. bewilligen, gewähren.
  2. verleihen, erteilen.
  3. eingestehen, zugeben.
  4. atorgar un crèdit banca einen Kredit einräumen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

atorgar

verb transitiu bewilligen, gewähren verleihen, erteilen eingestehen, zugeben atorgar un crèdit banca einen Kredit einräumen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

atorgar

atorgar

verb transitiu a títol de favor otorgar el que hom demana otorgar , conceder un fet, un error reconocer , confesar
Diccionari de sinònims Franquesa

atorgar

atorgar

→ concedir , admetre © Manuel Franquesa
Conjugador Català

atorgar


<title type="display">atorgar</title>

    1. INFINITIU

    1. atorgar

    2. GERUNDI

    1. atorgant

    3. PARTICIPI

    1. atorgat
    2. atorgada
    3. atorgats
    4. atorgades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. atorgo
      2. atorgues
      3. atorga
      4. atorguem
      5. atorgueu
      6. atorguen

      2. IMPERFET

      1. atorgava
      2. atorgaves
      3. atorgava
      4. atorgàvem
      5. atorgàveu
      6. atorgaven

      3. PASSAT

      1. atorguí
      2. atorgares
      3. atorgà
      4. atorgàrem
      5. atorgàreu
      6. atorgaren

      4. FUTUR

      1. atorgaré
      2. atorgaràs
      3. atorgarà
      4. atorgarem
      5. atorgareu
      6. atorgaran

      5. CONDICIONAL

      1. atorgaria
      2. atorgaries
      3. atorgaria
      4. atorgaríem
      5. atorgaríeu
      6. atorgarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. atorgui
      2. atorguis
      3. atorgui
      4. atorguem
      5. atorgueu
      6. atorguin

      2. IMPERFET

      1. atorgués
      2. atorguessis
      3. atorgués
      4. atorguéssim
      5. atorguéssiu
      6. atorguessin

    6. IMPERATIU

    1. atorga
    2. atorgui
    3. atorguem
    4. atorgueu
    5. atorguin

atorgar

INFINITIU atorgar GERUNDI atorgant PARTICIPI atorgat atorgada atorgats atorgades INDICATIU PRESENT atorgo atorgues atorga atorguem atorgueu atorguen IMPERFET atorgava atorgaves atorgava atorgàvem atorgàveu atorgaven PASSAT atorguí atorgares atorgà atorgàrem atorgàreu atorgaren FUTUR atorgaré atorgaràs atorgarà atorgarem atorgareu atorgaran CONDICIONAL atorgaria atorgaries atorgaria atorgaríem atorgaríeu atorgarien SUBJUNTIU PRESENT atorgui atorguis atorgui atorguem atorgueu atorguin IMPERFET atorgués atorguessis atorgués atorguéssim atorguéssiu atorguessin IMPERATIU atorga atorgui atorguem…
Diccionari Català Italià

atorgar

<title type="display">atorgar</title>

verb transitiu concedere, attribuire, dare, conferire, largire. Atorgar un títol, concedere un titolo. || [el que hom demana] concedere, dare, accordare. || [un fet, un error] riconoscere, confessare.

atorgar

verb transitiu concedere, attribuire, dare, conferire, largire Atorgar un títol , concedere un titolo || el que hom demana concedere, dare, accordare || un fet, un error riconoscere, confessare
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atorgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atorgar</title>

Etimologia: del ll. vg. *auctoricare, íd., pròpiament ‘autoritzar’, der. de auctor, -ōris, en el significat de ‘garantidor; venedor’ 1a font: s. XI
    verb transitiu
  1. Concedir (alguna cosa) a títol de favor, de gràcia. Li han atorgat el premi contra pronòstic.
  2. Concedir (alguna cosa que hom demana). Atorgar un favor a algú.
  3. Reconèixer, confessar.
  4. dret civil Fer (un contracte, una escriptura, etc.) davant de notari. Atorgar testament.

■ atorgar

verb transitiu Concedir alguna cosa a títol de favor, de gràcia Li han atorgat el premi contra pronòstic Concedir alguna cosa que hom demana Atorgar un favor a algú Reconèixer, confessar dret civil Fer un contracte, una escriptura, etc davant de notari Atorgar testament
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

atorgar

<title type="display">atorgar</title>

    [! Conjugació: amb GU davant E, I]
    verb
  1. Donar una cosa a algú com un favor o perquè la demana. Es diu, per exemple, que els reis atorgaven títols de noblesa o que una persona atorga el perdó a una altra.
  2. Una persona atorga testament quan l'escriu o el dicta.

atorgar

Conjugació amb GU davant E, I verb Donar una cosa a algú com un favor o perquè la demana Es diu, per exemple, que els reis atorgaven títols de noblesa o que una persona atorga el perdó a una altra Una persona atorga testament quan l'escriu o el dicta
Diccionari Català francès

atorgar


<title type="display">atorgar</title>

Pronúncia: əturgá
    verb transitiu
  1. [a títol de favor] concéder, octroyer, consentir. Atorgar una gràcia, octroyer une grâce.
  2. [el que hom demana] accorder.
  3. [confessar] admettre, convenir de, avouer, reconnaître.

atorgar

verb transitiu a títol de favor concéder , octroyer , consentir Atorgar una gràcia , octroyer une grâce el que hom demana accorder confessar admettre , convenir de , avouer , reconnaître
Diccionari Català Anglès

atorgar

atorgar

verb transitiu to grant , give a to to confer a on premi, etc to award a to privilegi, etc to grant to admit , confess