Es mostren 594823 resultats

atracar


<title type="display">atracar</title>

Pronúncia: ətɾəká
    verb transitiu
  1. to hold up, mug.
  2. to rob.
  3. to attack.
  4. nàutica to tie up, moor, bring alongside.
  5. verb pronominal
  6. to cram, stuff oneself (de with).

atracar

atraçar

atraçar

atracar


<title type="display">atracar</title>

    verb transitiu
  1. marina, marítim atracar, atansar.
  2. familiarment [hartar] afartar, atipar, sadollar.
  3. [robar] atracar.
  4. verb intransitiu
  5. marina, marítim atracar, arribar.
  6. verb pronominal
  7. familiarment [hartarse] afartar-se, atracar-se, atipar-se.

atracar

atracar

<title type="display">atracar</title>

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Robar en un banc, una joieria o un altre lloc amenaçant les persones que hi ha. També es pot atracar una persona que va pel carrer.
  2. Posar una embarcació a tocar del moll o d'una altra embarcació, assegurar-la a fi que no es bellugui. Els vaixells molt grans no poden atracar en alguns ports petits.
  3. usat amb pronom
  4. atracar-se és menjar molt. Si t'atraques a l'hora de sopar, pot ser que dormis malament.

atracar

atracar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atracar</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser de l’it. straccare ‘clavar a la sorra’, ll. vg. *tragicare, der. de trahĕre ‘estirar’, o potser d’un àr. *taráqqa (vg. *’atráqqà) ‘aproximar-se a la costa’
Body
    verb
  1. marina, marítim
    1. transitiu Col·locar el vaixell arran d’un moll, d’un carregador o d’una ribera adequada, subjectant-l’hi, o abarloar-lo a una embarcació amarrada, fermant-l’hi.
    2. intransitiu Arribar en terra una embarcació.
  2. transitiu Escometre (algú) obligant-lo a donar el que hom li demana. La van atracar a plena llum del dia.
  3. pronominal Afartar-se, ataconar-se.

atracar

atracar


<title type="display">atracar</title>

Pronúncia: ətɾəká
    verb transitiu
  1. [per robar] voler à main armée, dévaliser.
  2. verb transitiu i intransitiu
  3. marina, marítim accoster, amarrer.
  4. verb pronominal
  5. [de menjar] afartar (afartar-se).

atracar

atraçar

atraçar

atracar1

atracar1

atracar2

atracar2

atracció


<title type="display">atracció</title>

    femení
  1. [acció d'atreure] atracción.
  2. [en una persona o cosa] atracción, atractivo m.
  3. [d'un espectacle] atracción.
  4. física atracción.
  5. gramàtica atracción.
  6. atracció de fira atracción de feria.

atracció