Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594844 resultats

atraçar

verb transitiu [adreçar] encaminar, enderezar, encarrilar.

atraçar

verb transitiu adreçar encaminar , enderezar , encarrilar

■ atraçar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atraçar</title>

Etimologia: de traçar

verb transitiu vulgarment adreçar 2.

atracar

<title type="display">atracar</title>

verb transitiu

marina, marítim atracar, atansar.
familiarment [hartar] afartar, atipar, sadollar.
[robar] atracar.

verb intransitiu

marina, marítim atracar, arribar.

verb pronominal

familiarment [hartarse] afartar-se, atracar-se, atipar-se.

verb transitiu marina, marítim atracar , atansar familiarment hartar afartar , atipar , sadollar robar atracar verb intransitiu marina, marítim atracar , arribar verb pronominal familiarment hartarse afartar-se , atracar-se , atipar-se

atracar

<title type="display">atracar</title>

[! Conjugació: amb QU davant E, I]

verb

Robar en un banc, una joieria o un altre lloc amenaçant les persones que hi ha. També es pot atracar una persona que va pel carrer.
Posar una embarcació a tocar del moll o d'una altra embarcació, assegurar-la a fi que no es bellugui. Els vaixells molt grans no poden atracar en alguns ports petits.

usat amb pronom

atracar-se és menjar molt. Si t'atraques a l'hora de sopar, pot ser que dormis malament.

atracar

Conjugació amb QU davant E, I verb Robar en un banc, una joieria o un altre lloc amenaçant les persones que hi ha També es pot atracar una persona que va pel carrer Posar una embarcació a tocar del moll o d'una altra embarcació, assegurar-la a fi que no es bellugui Els vaixells molt grans no poden atracar en alguns ports petits usat amb pronom atracar-se és menjar molt Si t'atraques a l'hora de sopar, pot ser que dormis malament

■ atracar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atracar</title>

Etimologia: d’origen incert, potser de l’it. straccare ‘clavar a la sorra’, ll. vg. *tragicare, der. de trahĕre ‘estirar’, o potser d’un àr. *taráqqa (vg. *’atráqqà) ‘aproximar-se a la costa’

verb

marina, marítim
1. transitiu Col·locar el vaixell arran d’un moll, d’un carregador o d’una ribera adequada, subjectant-l’hi, o abarloar-lo a una embarcació amarrada, fermant-l’hi.
2. intransitiu Arribar en terra una embarcació.
transitiu Escometre (algú) obligant-lo a donar el que hom li demana. La van atracar a plena llum del dia.
pronominal Afartar-se, ataconar-se.

■ atracar

verb marina, marítim transitiu Collocar el vaixell arran d’un moll, d’un carregador o d’una ribera adequada, subjectant-l’hi, o abarloar-lo a una embarcació amarrada, fermant-l’hi intransitiu Arribar en terra una embarcació transitiu Escometre algú obligant-lo a donar el que hom li demana La van atracar a plena llum del dia pronominal Afartar-se, ataconar-se

atracar

<title type="display">atracar</title>

Pronúncia: ətɾəká

verb transitiu

[per robar] voler à main armée, dévaliser.

verb transitiu i intransitiu

marina, marítim accoster, amarrer.

verb pronominal

[de menjar] afartar (afartar-se).

atracar

verb transitiu per robar voler à main armée , dévaliser verb transitiu i intransitiu marina, marítim accoster , amarrer verb pronominal de menjar afartar afartar-se