Es mostren 594823 resultats

subjugate

subjugate

subjugation

subjugation

subjuguer

subjuguer

subjunctive

subjunctive

subjuntiu
-iva

subjuntiu

adjectiu i masculí gramàtica subjuntivo -va.

subjuntiu
-iva

subjuntiu
| subjuntiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjuntiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: sub_jun_tiu
Etimologia: del ll. td. subjunctivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
  1. Adjuntat com a terme subordinat.
  2. mode subjuntiu (o simplement subjuntiu) gramàtica Mode verbal, marcat per l’actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants.
  3. vocal subjuntiva fonètica, fonologia Vocal que figura en un diftong en funció de semivocal o de semiconsonant.

subjuntiu
| subjuntiva

subjuntiu
-iva

subjuntiu
-iva

subjuntiu
-iva

subjuntiu
-iva

subjuntiu
-iva

subjuntiu
-iva

subjuntiu

<title type="display">subjuntiu</title>

nom masculí El subjuntiu d'un verb és el mode que agrupa els temps que expressen dubte, possibilitat o desig. Acostuma a portar davant la conjunció que. En la frase M'agradaria que vinguessis al cinema, vinguessis és un verb en subjuntiu.

subjuntiu