<title type="display">subjugar</title>
[! Conjugació: amb GU davant E, I]
verb Posar alguna cosa sota el domini d'algú per la força, de manera violenta. Els romans van subjugar molts pobles.
Es mostren 594846 resultats
subjugar
subjugar
Conjugació amb GU davant E, I verb Posar alguna cosa sota el domini d'algú per la força, de manera violenta Els romans van subjugar molts pobles
subjugar
<title type="display">subjugar</title>
-
verb transitiu
- unterjochen.
- figuradament beherrschen.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
subjugar
verb transitiu unterjochen figuradament beherrschen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
subjugar
<title type="display">subjugar</title>
Pronúncia: subʒuɣá
-
verb transitiu
- [posar sota el jou] subjuguer.
- figuradament subjuguer. Subjugar les males passions, subjuguer les mauvaises passions.
subjugar
verb transitiu posar sota el jou subjuguer figuradament subjuguer Subjugar les males passions , subjuguer les mauvaises passions
subjugate
<title type="display">subjugate</title>
Pronúncia: ˈsʌbdʒʊgeɪt
-
transitive verb
- subjugar, sotmetre, dominar.
- [animal] domar.
subjugate
transitive verb subjugar , sotmetre , dominar animal domar
subjugation
<title type="display">subjugation</title>
-
noun
- subjugació, dominació.
- to live in subjugation viure subjugat.
subjugation
noun subjugació , dominació to live in subjugation viure subjugat
subjuguer
<title type="display">subjuguer</title>
Pronúncia: sybʒyge
-
verb transitiu
- seduir.
- antigament i literàriament [dominer] subjugar.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
subjuguer
verb transitiu seduir antigament i literàriament dominer subjugar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
subjunctive
<title type="display">subjunctive</title>
Pronúncia: səbˈdʒʌŋktɪv
adjective & noun subjuntiu.
subjunctive
adjective & noun subjuntiu
■
subjuntiu
| subjuntiva
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subjuntiu</title>
Accessory
Partició sil·làbica: sub_jun_tiu
Etimologia: del ll. td. subjunctivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
Etimologia: del ll. td. subjunctivus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
-
adjectiu
- Adjuntat com a terme subordinat.
- mode subjuntiu (o simplement subjuntiu) gramàtica Mode verbal, marcat per l’actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants.
- vocal subjuntiva fonètica, fonologia Vocal que figura en un diftong en funció de semivocal o de semiconsonant.
■
subjuntiu
| subjuntiva
adjectiu Adjuntat com a terme subordinat mode subjuntiu o simplement subjuntiu gramàtica Mode verbal, marcat per l’actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb i que en oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants vocal subjuntiva fonètica, fonologia Vocal que figura en un diftong en funció de semivocal o de semiconsonant
subjuntiu
-iva
<title type="display">subjuntiu</title>
-
adjectiu
- konjunktivisch. masculí lingüística
- Konjunktiv m.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
subjuntiu
-iva
adjectiu konjunktivisch masculí lingüística Konjunktiv m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat