Es mostren 594845 resultats

subordinar

subordinar

verb transitiu unterordnen unterstellen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

subordinar


<title type="display">subordinar</title>

    1. INFINITIU

    1. subordinar

    2. GERUNDI

    1. subordinant

    3. PARTICIPI

    1. subordinat
    2. subordinada
    3. subordinats
    4. subordinades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. subordino
      2. subordines
      3. subordina
      4. subordinem
      5. subordineu
      6. subordinen

      2. IMPERFET

      1. subordinava
      2. subordinaves
      3. subordinava
      4. subordinàvem
      5. subordinàveu
      6. subordinaven

      3. PASSAT

      1. subordiní
      2. subordinares
      3. subordinà
      4. subordinàrem
      5. subordinàreu
      6. subordinaren

      4. FUTUR

      1. subordinaré
      2. subordinaràs
      3. subordinarà
      4. subordinarem
      5. subordinareu
      6. subordinaran

      5. CONDICIONAL

      1. subordinaria
      2. subordinaries
      3. subordinaria
      4. subordinaríem
      5. subordinaríeu
      6. subordinarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. subordini
      2. subordinis
      3. subordini
      4. subordinem
      5. subordineu
      6. subordinin

      2. IMPERFET

      1. subordinés
      2. subordinessis
      3. subordinés
      4. subordinéssim
      5. subordinéssiu
      6. subordinessin

    6. IMPERATIU

    1. subordina
    2. subordini
    3. subordinem
    4. subordineu
    5. subordinin

subordinar

INFINITIU subordinar GERUNDI subordinant PARTICIPI subordinat subordinada subordinats subordinades INDICATIU PRESENT subordino subordines subordina subordinem subordineu subordinen IMPERFET subordinava subordinaves subordinava subordinàvem subordinàveu subordinaven PASSAT subordiní subordinares subordinà subordinàrem subordinàreu subordinaren FUTUR subordinaré subordinaràs subordinarà subordinarem subordinareu subordinaran CONDICIONAL subordinaria subordinaries subordinaria subordinaríem subordinaríeu subordinarien SUBJUNTIU PRESENT subordini subordinis subordini subordinem subordineu…
Diccionari Català Anglès

subordinar

subordinar

verb transitiu to subordinate
Diccionari Català francès

subordinar

subordinar

verb transitiu subordonner soumettre Subordinar una decisió al consentiment d'algú , soumettre une décision au consentement de quelqu'un
Diccionari der aranés

subordinar

<title type="display">subordinar </title>

    v tr
  1. Hèr qu’ua persona o ua causa vengue a depéner de ua auta o de d’autes.
  2. Classificar determinades causes coma inferiores a d’autes o considerar que depenen de d’autes.

    3. Català: subordinar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

subordinar

v tr Hèr qu’ua persona o ua causa vengue a depéner de ua auta o de d’autes Classificar determinades causes coma inferiores a d’autes o considerar que depenen de d’autes Català subordinar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

subordinar

subordinar

supeditar sotaposar o posposar posar en segon lloc condicionar Condicionar una cosa al consentiment d'algú fer dependre d'una condició © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

subordinar

subordinar

verb transitiu subordinar Subordinar los intereses particulares al bien común , subordinar els interessos particulars al bé comú
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ subordinar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">subordinar</title>

Etimologia: del b. ll. subordinare, íd. 1a font: 1593
    verb transitiu
  1. Posar en un rang o una classe inferior. El cap ha subordinat molts dels seus antics col·laboradors.
  2. Posar en un estat de dependència a allò que és d’un rang superior. Subordinar els divertiments a les obligacions.
  3. Fer dependre una cosa de l’acompliment d’una altra. Subordinar una decisió al consentiment d’algú.

■ subordinar

verb transitiu Posar en un rang o una classe inferior El cap ha subordinat molts dels seus antics collaboradors Posar en un estat de dependència a allò que és d’un rang superior Subordinar els divertiments a les obligacions Fer dependre una cosa de l’acompliment d’una altra Subordinar una decisió al consentiment d’algú
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

subordinar

subordinar

verb transitiu subordinare
DIDAC Diccionari escolar

subordinar

<title type="display">subordinar</title>

    verb
  1. Fer dependre una cosa o una persona d'una altra. Un viatge s'ha de subordinar als diners que podem gastar.
  2. Posar una cosa a un nivell més baix que una altra, considerar-la menys important. Les persones estudioses subordinen la diversió a l'estudi.
subordinació

subordinar

verb Fer dependre una cosa o una persona d'una altra Un viatge s'ha de subordinar als diners que podem gastar Posar una cosa a un nivell més baix que una altra, considerar-la menys important Les persones estudioses subordinen la diversió a l'estudi subordinació