Etimologia: del ll. subornare, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
verbtransitiu Induir algú amb diners, amb un esquer qualsevol, a fer una cosa contrària al seu deure. Van subornar un dels guardians perquè els obrís la porta.
verb transitiu Induir algú amb diners, amb un esquer qualsevol, a fer una cosa contrària al seu deure Van subornar un dels guardians perquè els obrís la porta
verb Convèncer algú que a canvi de diners o d'una altra recompensa faci alguna cosa que no hauria de fer. Uns lladres poden subornar el vigilant d'un banc per aconseguir que els deixi entrar a robar.
verb Convèncer algú que a canvi de diners o d'una altra recompensa faci alguna cosa que no hauria de fer Uns lladres poden subornar el vigilant d'un banc per aconseguir que els deixi entrar a robar insubornable , subornable