Es mostren 594815 resultats

subspecies

subspecies

substance

substance

Pronúncia: sypstɑ̃s
    femení
  1. pròpiament i figuradament filosofia substància.
  2. en substance en substància (o substancialment).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

substance

substance

substance

Pronúncia: ˈsʌbstəns
    noun
  1. substància.
  2. essència.
  3. [purport] significat, sentit.
  4. [solidity] solidesa.
  5. [wealth] fortuna, riquesa.
  6. an argument of substance un argument (de pes / sòlid).
  7. man of substance home (benestant / acomodat).
  8. the substance is good but the style poor el contingut és bo però l'estil és pobre.

substance

substància

substància

  1. hipòstasi (en llenguatge filosòfic o teològic)
    substràtum o substrat, la substància considerada com el suport dels accidents o atributs.
    principi, substància primordial, fonamental. Un principi tòxic.
    Compareu: ésser, essència, entitat
  2. Cadascuna de les diverses menes de la matèria de què estan formats els cossos.
    matèria. Substància i matèria són, en si, dues nocions diferents. En certs casos es poden usar com a sinònims, per bé que no són mai intercanviables. La matèria és sempre una substància, però una substància no és sempre una matèria. Per a un treball hom usa matèries o materials, per a un medicament hom utilitza substàncies. Hi ha, o hom creu haver-hi, substàncies espirituals, immaterials, com l'ànima. Serien l'antònim de matèria.
    cos, porció limitada de substància material.
    mònada, cada una de les substàncies elementals que, segons certs filòsofs antics, integren l'univers.
    element, cada una de les substàncies més simples de què una cosa consta.
    esperit, substància incorpòria, per oposició a matèria.
  3. Fig. La part essencial, verament important, d'una cosa.
    quinta essència, la part més subtil d'una cosa.
    suc (fig.), allò que té de substanciós una cosa.
    moll o medul·la (fig.)
    bessó (fig.), la part essencial d'una cosa.
    cor (fig.). El cor d'una qüestió.
    quid, el punt substancial d'una qüestió.

© Manuel Franquesa

substància

substància

substància

Body
    nòm f Cada ua des diferentes classes de matèria de que son hètes es causes.

    Català: substància

    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

substància

substància

substància

    femení
  1. [matèria] sustancia (o substancia). Substància mineral, sustancia mineral.
  2. [d'un aliment] sustancia (o substancia). La llet té molta substància, la leche tiene mucha sustancia.
  3. figuradament [part essencial] sustancia (o substancia). La substància d'un discurs, la sustancia de un discurso.
  4. figuradament [contingut] sustancia (o substancia). Aquest llibre no té substància, este libro no tiene sustancia.
  5. [valor] sustancia (o substancia), valor m.
  6. filosofia sustancia (o substancia).
  7. en substància [essencialment] en sustancia.
  8. poca substància figuradament [persona lleugera] sin sustancia. És un poca substància, es un sin sustancia.
  9. sense substància [comentari] sin sustancia.
  10. substància blanca anatomia sustancia blanca.
  11. substància grisa anatomia sustancia (o materia) gris.

substància

substància

substància

Pronúncia: supstánsiə
    femení
  1. [matèria] substance.
  2. alimentació, indústries alimentàries extract.
  3. [part essencial] substance, essence.
  4. filosofia substance.
  5. [valor] substance, value.
  6. en substància in substance.
  7. substància blanca anatomia white matter.
  8. substància grisa anatomia grey matter.
  9. sense substància lacking in substance.

substància

substància

substància

Accessory
Partició sil·làbica: subs_tàn_ci_a
Etimologia: del ll. substantia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Part essencial, verament important, d’una cosa. La substància d’un discurs, d’un llibre.
    2. alimentació, indústries alimentàries Part nutritiva d’un aliment, suc que hom n’extreu o brou que hom en fa. La llet té molta substància.
    3. en substància Essencialment, sumàriament, en resum.
    1. Cadascuna de les diverses menes de la matèria de què estan formats els cossos, les quals es distingeixen entre elles per un conjunt de propietats organolèptiques, físiques i químiques. Una substància mineral. Una substància enganxosa. Substància d’origen vegetal.
    2. substància blanca anatomia animal Part de la substància nerviosa de l’organisme, que és de color blanc, formada per fibres i situada a la part interior del cervell i en la perifèrica de la medul·la.
    3. substància grisa anatomia animal Substància nerviosa, de color gris, formada per les cèl·lules nervioses i situada a la part perifèrica del cervell i a la interior de la medul·la.
    4. substància medicinal medicina i farmàcia, indústria farmacèutica Qualsevol producte natural o sintètic emprat per a corregir o prevenir un estat patològic.
    5. substància ‘nigra’ fisiologia animal Grup de neurones situades al mesencèfal que produeixen dopamina, la destrucció de les quals s'associa amb la malaltia de Parkinson.
    6. substància pura química Cadascuna de les classes de matèria homogènia, de composició química definida, per contraposició a mescla.
    7. substància tigroide biologia Cadascuna de les estructures granulars basòfiles, anomenades també grànuls o cossos de Nissl, característiques del citoplasma de les cèl·lules nervioses.
    1. filosofia Concepte fonamental de la filosofia aristotelicoescolàstica i àdhuc d’una bona part de les filosofies modernes i contemporànies, que designa allò que resta sota, que és suport, dels accidents i que, com a contraposat a aquests, subsisteix en si mateix.
    2. lingüística Segons F. de Saussure, allò que transcendeix els elements fònics i significatius del signe lingüístic.
    3. teologia Natura divina.
    1. Valor. Tenia coses de molta substància.
    2. antigament Riquesa, patrimoni.
    3. poca substància figuradament Expressió que hom utilitza per a designar una persona lleugera i de poc seny. És un poca substància.
    4. sense substància Sense raó, sense fonament, oportunitat o utilitat. Ha fet un comentari sense substància.

substància

substància

substància

    femení
  1. Substanz, Materie f, Stoff m.
  2. figuradament Substanz f, Gehalt, Kern m.
  3. biologia i química substància activa (estructural) Wirk-(Bau-)stoff m.
  4. medicina substància excitant (inhibidora) Reiz-(Hemm-)stoff m.
  5. substància grisa graue Substanz f.
  6. en substància im Wesentlichen, im Großen und Ganzen.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

substància

substancia

substancia