Es mostren 594828 resultats

substantiu

<title type="display">substantiu</title>

[! Amb BST]
nom masculí Un substantiu és un tipus de paraula que fa referència a una persona, a un animal o a una cosa concreta o abstracta. Amiga, gos, muntanya i alegria són substantius. Els substantius tenen gènere i nombre, i són una categoria gramatical que pot ser nucli d'un grup de paraules: en l'expressió els diplodocs extingits, diplodocs és un substantiu.

substantiu

Amb BST nom masculí Un substantiu és un tipus de paraula que fa referència a una persona, a un animal o a una cosa concreta o abstracta Amiga , gos , muntanya i alegria són substantius Els substantius tenen gènere i nombre, i són una categoria gramatical que pot ser nucli d'un grup de paraules en l'expressió els diplodocs extingits , diplodocs és un substantiu
Diccionari Català francès

substantiu
-iva

substantiu
-iva

adjectiu filosofia substantif -ive adjectiu i masculí • gramàtica substantif nom substantiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substantiu
| substantiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substantiu</title>

Partició sil·làbica: subs_tan_tiu
Etimologia: del ll. td. substantivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. filosofia
    1. Que existeix per si, substancial.
    2. Que constitueix l’essència, la part principal d’una cosa, que n’integra els principis.
  2. gramàtica
    1. nom substantiu (o simplement substantiu) nom 1 2.
    2. proposició substantiva Proposició subordinada, anomenada també completiva, que pot tenir les mateixes funcions que exerceix un substantiu en l’oració simple.
    3. verb substantiu El verb ésser, anomenat també copulatiu, que dona lloc al predicat dit nominal.

■ substantiu
| substantiva

adjectiu filosofia Que existeix per si, substancial Que constitueix l’essència, la part principal d’una cosa, que n’integra els principis gramàtica nom substantiu o simplement substantiu nom 1 2 proposició substantiva Proposició subordinada, anomenada també completiva , que pot tenir les mateixes funcions que exerceix un substantiu en l’oració simple verb substantiu El verb ésser , anomenat també copulatiu , que dona lloc al predicat dit nominal
Informació complementària
Traducció
Diccionari Alemany Català

Substantiv

Substantiv

neutre -s, -e substantiu © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català Castellà

substantivació

substantivació

femení gramàtica sustantivación o substantivación
Diccionari Català francès

substantivació

substantivació

femení gramàtica substantivation
Diccionari Català Alemany

substantivació

substantivació

femení lingüística Substantivierung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substantivació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substantivació</title>

Partició sil·làbica: subs_tan_ti_va_ci_ó
Etimologia: de substantivar
femení gramàtica Transposició per la qual un mot que pertany a una categoria gramatical altra que el substantiu passa a exercir la funció d’aquest, com en els restants; no patiu pel demà; el saber no ocupa lloc.

■ substantivació

femení gramàtica Transposició per la qual un mot que pertany a una categoria gramatical altra que el substantiu passa a exercir la funció d’aquest, com en els restants no patiu pel demà el saber no ocupa lloc
Traducció
Diccionari Castellà Català

substantivación

substantivación

femení gramàtica sustantivación
Diccionari Anglès Català

substantival

substantival

adjective substantiu