Es mostren 594845 resultats

substantif
-ive

substantif
-ive

adjectiu i masculí gramàtica substantiu -iva © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

substantifique


<title type="display">substantifique</title>

Pronúncia: sypstɑ̃tifik
adjectiu la substantifique moelle literàriament la quinta essència (o la substància, o el suc m fam, o la teca fam).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

substantifique

adjectiu la substantifique moelle literàriament la quinta essència o la substància, o el suc m fam , o la teca fam © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

substantiu


<title type="display">substantiu</title>

adj.
existent
essencial
constituent
informatiu (en termes de filosofia), que constitueix el principi formatiu d'una cosa.
bàsic o fonamental, que constitueix la part essencial.


© Manuel Franquesa

substantiu

adj existent essencial constituent informatiu en termes de filosofia, que constitueix el principi formatiu d'una cosa bàsic o fonamental , que constitueix la part essencial © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

substantiu
-iva

substantiu

    adjectiu
  1. filosofia sustantivo (o substantivo) -va.
    2. adjectiu i masculí
  2. gramàtica sustantivo (o substantivo) -va.

substantiu
-iva

adjectiu filosofia sustantivo o substantivo -va adjectiu i masculí gramàtica sustantivo o substantivo -va
Diccionari Català Anglès

substantiu
-iva

substantiu
-iva

adjectiu substantive gramàtica substantive + noun , substantival , noun + noun masculí gramàtica noun , substantive
Diccionari Català Alemany

substantiu
-iva


<title type="display">substantiu</title>

    adjectiu lingüística
  1. substantivisch, hauptwörtlich.
    2. masculí lingüística
  2. (auch nom substantiu) Substantiv, Nomen, Haupt-, Ding-, Nenn-wort n.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

substantiu
-iva

adjectiu lingüística substantivisch, hauptwörtlich masculí lingüística auch nom substantiu Substantiv, Nomen, Haupt-, Ding-, Nenn-wort n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

substantiu
-iva

substantiu
-iva

adjectiu i masculí gram sostantivo -a
DIDAC Diccionari escolar

substantiu

<title type="display">substantiu</title>

[! Amb BST]
nom masculí Un substantiu és un tipus de paraula que fa referència a una persona, a un animal o a una cosa concreta o abstracta. Amiga, gos, muntanya i alegria són substantius. Els substantius tenen gènere i nombre, i són una categoria gramatical que pot ser nucli d'un grup de paraules: en l'expressió els diplodocs extingits, diplodocs és un substantiu.

substantiu

Amb BST nom masculí Un substantiu és un tipus de paraula que fa referència a una persona, a un animal o a una cosa concreta o abstracta Amiga , gos , muntanya i alegria són substantius Els substantius tenen gènere i nombre, i són una categoria gramatical que pot ser nucli d'un grup de paraules en l'expressió els diplodocs extingits , diplodocs és un substantiu
Diccionari Català francès

substantiu
-iva

substantiu
-iva

adjectiu filosofia substantif -ive adjectiu i masculí • gramàtica substantif nom substantiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substantiu
| substantiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substantiu</title>

Partició sil·làbica: subs_tan_tiu
Etimologia: del ll. td. substantivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. filosofia
    1. Que existeix per si, substancial.
    2. Que constitueix l’essència, la part principal d’una cosa, que n’integra els principis.
  2. gramàtica
    1. nom substantiu (o simplement substantiu) nom 1 2.
    2. proposició substantiva Proposició subordinada, anomenada també completiva, que pot tenir les mateixes funcions que exerceix un substantiu en l’oració simple.
    3. verb substantiu El verb ésser, anomenat també copulatiu, que dona lloc al predicat dit nominal.

■ substantiu
| substantiva

adjectiu filosofia Que existeix per si, substancial Que constitueix l’essència, la part principal d’una cosa, que n’integra els principis gramàtica nom substantiu o simplement substantiu nom 1 2 proposició substantiva Proposició subordinada, anomenada també completiva , que pot tenir les mateixes funcions que exerceix un substantiu en l’oració simple verb substantiu El verb ésser , anomenat també copulatiu , que dona lloc al predicat dit nominal
Informació complementària
Traducció