Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

■ substantivar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substantivar</title>

Etimologia: de substantiu

verb transitiu Emprar com a substantiu, convertir en substantiu una altra part de l’oració.

■ substantivar

verb transitiu Emprar com a substantiu, convertir en substantiu una altra part de l’oració

substantivation

<title type="display">substantivation</title>

Pronúncia: sypstɑ̃tivasjɔ̃

femení lingüística substantivació.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

substantivation

femení lingüística substantivació © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

substantive

<title type="display">substantive</title>

Pronúncia: ˈsʌbstəntɪv

adjective

also Grammar substantiu.
essencial, independent, real.

noun

Grammar substantiu.

substantive

adjective also Grammar substantiu essencial , independent , real noun Grammar substantiu

substantivement

<title type="display">substantivement</title>

Pronúncia: systɑ̃tivmɑ̃

adverbi substantivament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

substantivement

adverbi substantivament © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

substantiver

<title type="display">substantiver</title>

Pronúncia: sypstɑ̃tive

verb transitiu gramàtica substantivar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

substantiver

verb transitiu gramàtica substantivar © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

substantividad

<title type="display">substantividad</title>

femení sustantividad.

substantividad

femení sustantividad

substantivieren

<title type="display">substantivieren</title>

verb transitiu [-te, hat -t] substantivar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

substantivieren

substantivisch

<title type="display">substantivisch</title>

adjectiu

substantiu (-iva).
adverbi substantivament.

substantivisch

substantivitat

<title type="display">substantivitat</title>

femení sustantividad (o substantividad).

substantivitat

femení sustantividad o substantividad

■ substantivitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substantivitat</title>

Etimologia: de substantiu

femení filosofia Qualitat de substantiu.

■ substantivitat

femení filosofia Qualitat de substantiu

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ substantivar

substantivation

substantive

substantivement

substantiver

substantividad

substantivieren

substantivisch

substantivitat

■ substantivitat

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia