Es mostren 594828 resultats

substitució

substitució

femení sostituzione || dr sostituzione Substitució fideïcomissària , sostituzione fedecommissaria || mat sostituzione
DIDAC Diccionari escolar

substitució

substitució

Amb BST nom femení Fer una substitució és substituir Una cosa és en substitució d'una altra quan la substitueix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substitució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substitució</title>

Partició sil·làbica: subs_ti_tu_ci_ó
Etimologia: del ll. substitutio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Acció de substituir.
  2. dret català
    1. Disposició testamentària per la qual hom designa un substitut perquè rebi l’herència en comptes de l’hereu que no vulgui o no pugui ésser-ho.
    2. substitució exemplar Substitució legal per part dels ascendents, en la facultat de testar, d’una persona amb incapacitat mental per a fer-ho, per tal que ho facin a favor dels descendents d’aquesta i, en llur defecte, a favor dels descendents dels substituents i, encara, a manca d’uns i altres, a favor de qualsevol persona capaç per a succeir.
    3. substitució fideïcomissària Denominació tradicional del fideïcomís de substitució.
    4. substitució pupil·lar Substitució legal, per part del pare o de la mare, en la facultat de testar, del fill menor de catorze anys, que doncs no pot fer-ho i en previsió que mori abans d’arribar a la pubertat.
    5. substitució preventiva de residu Modalitat del fideïcomís de residu que té lloc quan el primer instituït o hereu resulta expressament autoritzat pel testador per a disposar lliurement dels béns hereditaris per actes entre vius i per causa de mort, tot designant per a després de morir aquell un substitut o substituts; i també quan el testador, en previsió que mori intestat el primer instituït, crida una o més persones per tal que a la mort d’aquell adquireixin els béns del testador, dels quals el primer instituït no hagi disposat per actes entre vius o per causa de mort.
    6. substitució vulgar Institució preventiva d’hereu que consisteix a cridar a l’herència una o més persones amb el caràcter de substituts vulgars, i que entraran en l’herència en el cas que el cridat en lloc preferent no pugui o no vulgui ésser hereu.
    7. substitució vulgar en fideïcomís Institució preventiva d’hereu per la qual, en cas de fideïcomís condicional, el testador efectua una substitució vulgar d’un hereu fideïcomissari pel cas que aquest no arribi a ésser-ho efectivament tant pel fet de no poder com de no voler.
  3. economia Possibilitat d’utilització de factors alternatius en un determinat procés de producció o d’elecció de béns excloents per part del consumidor.
  4. matemàtiques
    1. Reemplaçament d’una quantitat per una altra.
    2. Grup de permutacions.
  5. psicologia i psiquiatria Mecanisme de defensa mitjançant el qual l’organisme substitueix una activitat per una altra.
  6. reacció de substitució química orgànica Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup.
  7. substitució lingüística lingüística Procés sociocultural per mitjà del qual una llengua o varietat lingüística dominant s’imposa, totalment (lingüicidi) o parcialment (diglòssia), sobre una altra.

■ substitució

femení Acció de substituir dret català Disposició testamentària per la qual hom designa un substitut perquè rebi l’herència en comptes de l’hereu que no vulgui o no pugui ésser-ho substitució exemplar Substitució legal per part dels ascendents, en la facultat de testar, d’una persona amb incapacitat mental per a fer-ho, per tal que ho facin a favor dels descendents d’aquesta i, en llur defecte, a favor dels descendents dels substituents i, encara, a manca d’uns i altres, a favor de qualsevol persona capaç per a succeir substitució fideïcomissària Denominació tradicional del fideïcomís de…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

substitució

substitució

femení substitution
Diccionari der aranés

substitucion

<title type="display">substitucion </title>

    nòm f Accion de substituïr, de méter ua persona o ua causa en lòc de ua auta, pr’amor de hèr era madeisha foncion.

    Català: substitució


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

substitucion

nòm f Accion de substituïr, de méter ua persona o ua causa en lòc de ua auta, pr’amor de hèr era madeisha foncion Català substitució © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

substitución

substitución

femení sustitución
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substituent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substituent</title>

Partició sil·làbica: subs_ti_tu_ent
Etimologia: del ll. substituens, -ntis, participi pres. de substituĕre ‘substituir’
masculí química orgànica Denominació genèrica de qualsevol àtom o grup que reemplaça un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental.

■ substituent

masculí química orgànica Denominació genèrica de qualsevol àtom o grup que reemplaça un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental
Traducció
Diccionari Català francès

substituent

substituent

masculí química substituant
Diccionari Francès Català

substituer


<title type="display">substituer</title>

Pronúncia: sypstitɥe
    verb transitiu
  1. substituir, reemplaçar. Substituer X à Y, substituir Y per X. Il faut substituer le mot “hôtel” au mot “palace”, cal substituir el mot “palace” pel mot “hôtel”.
    2. verb pronominal
  2. [à] substituir tr, reemplaçar tr, posar-se al lloc (de).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

substituer

verb transitiu substituir, reemplaçar Substituer X à Y , substituir Y per X Il faut substituer le mot “hôtel” au mot “palace” , cal substituir el mot “palace” pel mot “hôtel” verb pronominal à substituir tr , reemplaçar tr , posar-se al lloc de © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Anglès

substituïble

substituïble

adjectiu replaceable