Es mostren 594845 resultats

substanziell

substanziell

adjectiu substantiell © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Anglès Català

substation

substation

noun Electricity subestació
Diccionari Francès Català

substituable

substituable

adjectiu substituïble © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari de sinònims Franquesa

substitució


<title type="display">substitució</title>

  1. reemplaçament
    subrogació (d'una persona)
    rellevament, íd.
    commutació, esp. en la frase commutació de la pena.
    canvi (→)
    suplantació (d'una persona, feta deslleialment)
    desbancada o desbancament, suplantació.
    metalepsi (en retòrica i en química)
  2. En substitució de: En lloc de.



© Manuel Franquesa

substitució

reemplaçament subrogació d'una persona rellevament , íd commutació , esp en la frase commutació de la pena canvi → suplantació d'una persona, feta deslleialment desbancada o desbancament , suplantació metalepsi en retòrica i en química En substitució de En lloc de © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

substitució

substitució

femení StellVertretung f Ersetzung f Ersatz m llenguatge administratiu dret Einsetzung f an Stelle eines anderen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

substitució

substitució

femení substitution
Diccionari Català Castellà

substitució


<title type="display">substitució</title>

    femení
  1. sustitución (o substitución).
  2. dret sustitución (o substitución). Substitució fideïcomissària, pupil·lar, sustitución fideicomisaria, pupilar.
  3. matemàtiques sustitución (o substitución).

substitució

femení sustitución o substitución dret sustitución o substitución Substitució fideïcomissària, pupillar , sustitución fideicomisaria, pupilar matemàtiques sustitución o substitución
Diccionari Català Italià

substitució

substitució

femení sostituzione || dr sostituzione Substitució fideïcomissària , sostituzione fedecommissaria || mat sostituzione
DIDAC Diccionari escolar

substitució

substitució

Amb BST nom femení Fer una substitució és substituir Una cosa és en substitució d'una altra quan la substitueix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ substitució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">substitució</title>

Partició sil·làbica: subs_ti_tu_ci_ó
Etimologia: del ll. substitutio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Acció de substituir.
  2. dret català
    1. Disposició testamentària per la qual hom designa un substitut perquè rebi l’herència en comptes de l’hereu que no vulgui o no pugui ésser-ho.
    2. substitució exemplar Substitució legal per part dels ascendents, en la facultat de testar, d’una persona amb incapacitat mental per a fer-ho, per tal que ho facin a favor dels descendents d’aquesta i, en llur defecte, a favor dels descendents dels substituents i, encara, a manca d’uns i altres, a favor de qualsevol persona capaç per a succeir.
    3. substitució fideïcomissària Denominació tradicional del fideïcomís de substitució.
    4. substitució pupil·lar Substitució legal, per part del pare o de la mare, en la facultat de testar, del fill menor de catorze anys, que doncs no pot fer-ho i en previsió que mori abans d’arribar a la pubertat.
    5. substitució preventiva de residu Modalitat del fideïcomís de residu que té lloc quan el primer instituït o hereu resulta expressament autoritzat pel testador per a disposar lliurement dels béns hereditaris per actes entre vius i per causa de mort, tot designant per a després de morir aquell un substitut o substituts; i també quan el testador, en previsió que mori intestat el primer instituït, crida una o més persones per tal que a la mort d’aquell adquireixin els béns del testador, dels quals el primer instituït no hagi disposat per actes entre vius o per causa de mort.
    6. substitució vulgar Institució preventiva d’hereu que consisteix a cridar a l’herència una o més persones amb el caràcter de substituts vulgars, i que entraran en l’herència en el cas que el cridat en lloc preferent no pugui o no vulgui ésser hereu.
    7. substitució vulgar en fideïcomís Institució preventiva d’hereu per la qual, en cas de fideïcomís condicional, el testador efectua una substitució vulgar d’un hereu fideïcomissari pel cas que aquest no arribi a ésser-ho efectivament tant pel fet de no poder com de no voler.
  3. economia Possibilitat d’utilització de factors alternatius en un determinat procés de producció o d’elecció de béns excloents per part del consumidor.
  4. matemàtiques
    1. Reemplaçament d’una quantitat per una altra.
    2. Grup de permutacions.
  5. psicologia i psiquiatria Mecanisme de defensa mitjançant el qual l’organisme substitueix una activitat per una altra.
  6. reacció de substitució química orgànica Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup.
  7. substitució lingüística lingüística Procés sociocultural per mitjà del qual una llengua o varietat lingüística dominant s’imposa, totalment (lingüicidi) o parcialment (diglòssia), sobre una altra.

■ substitució

femení Acció de substituir dret català Disposició testamentària per la qual hom designa un substitut perquè rebi l’herència en comptes de l’hereu que no vulgui o no pugui ésser-ho substitució exemplar Substitució legal per part dels ascendents, en la facultat de testar, d’una persona amb incapacitat mental per a fer-ho, per tal que ho facin a favor dels descendents d’aquesta i, en llur defecte, a favor dels descendents dels substituents i, encara, a manca d’uns i altres, a favor de qualsevol persona capaç per a succeir substitució fideïcomissària Denominació tradicional del fideïcomís de…
Informació complementària
Traducció