<title type="display">substitucion </title> Body nòm f Accion de substituïr, de méter ua persona o ua causa en lòc de ua auta, pr’amor de hèr era madeisha foncion.Català: substitució© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">substituent</title> Accessory Partició sil·làbica: subs_ti_tu_ent Etimologia: del ll. substituens, -ntis, participi pres. de substituĕre ‘substituir’ Body masculí química orgànica Denominació genèrica de qualsevol àtom o grup que reemplaça un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental.
<title type="display">substituer</title> Pronúncia: sypstitɥe verb transitiu substituir, reemplaçar. Substituer X à Y, substituir Y per X. Il faut substituer le mot “hôtel” au mot “palace”, cal substituir el mot “palace” pel mot “hôtel”. verb pronominal [à] substituir tr, reemplaçar tr, posar-se al lloc (de). © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
<title type="display">substituïble</title> reemplaçable intercanviable suplantable subrogable commutable, dit esp. d'una pena. © Manuel Franquesa