Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594828 resultats

succeir

<title type="display">succeir</title>

verb intransitiu [en un càrrec] succedere, subentrare. || [esdevenir-se] succedere, avvenire, verificarsi pron, accadere.

verb transitiu succedere intr.

verb pronominal succedersi, susseguirsi. || succedere intr. Oncle i nebot se succeïren en aquell càrrec, il nipote succedette allo zio in quella carica.

succeir

verb intransitiu en un càrrec succedere, subentrare || esdevenir-se succedere, avvenire, verificarsi pron , accadere verb transitiu succedere intr verb pronominal succedersi, susseguirsi || succedere intr Oncle i nebot se succeïren en aquell càrrec , il nipote succedette allo zio in quella carica

succeir

<title type="display">succeir</title>

[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]

verb

Ocupar el lloc d'una persona que deixa un càrrec o una funció. Quan un rei mor, normalment el seu fill o la seva filla el succeeix.
Passar, esdevenir-se alguna cosa. Quan hi ha un accident, els testimonis expliquen què ha succeït.
Venir una cosa després d'una altra. El mes de juny succeeix al de maig.

successor

succeir

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Ocupar el lloc d'una persona que deixa un càrrec o una funció Quan un rei mor, normalment el seu fill o la seva filla el succeeix Passar, esdevenir-se alguna cosa Quan hi ha un accident, els testimonis expliquen què ha succeït Venir una cosa després d'una altra El mes de juny succeeix al de maig successor

succeir

<title type="display">succeir</title>

Pronúncia: suksəí

verb intransitiu

[en un càrrec, una dignitat] succéder.
[una cosa, venir després] succéder. La nit succeeix al dia, la nuit succède au jour.
[un fet, esdevenir-se] arriver, survenir.

succeir

verb intransitiu en un càrrec, una dignitat succéder una cosa, venir després succéder La nit succeeix al dia , la nuit succède au jour un fet, esdevenir-se arriver , survenir

■ succeir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">succeir</title>

Partició sil·làbica: suc_ce_ir
Etimologia: del ll. succedĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull

verb

1. intransitiu Entrar en lloc d’altri en un càrrec, una dignitat, un títol, possessió de béns, drets i obligacions, com a hereu o legatari, o per causa de venda, donació, etc. La marquesa succeí al marquès en la possessió del castell.
2. transitiu La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell.
intransitiu Una cosa, venir després de l’altra en el temps o en l’espai. L’hivern succeeix a la tardor.
intransitiu Esdevenir-se, ocórrer. Des d’aquell dia, han succeït moltes coses.

■ succeir

verb intransitiu Entrar en lloc d’altri en un càrrec, una dignitat, un títol, possessió de béns, drets i obligacions, com a hereu o legatari, o per causa de venda, donació, etc La marquesa succeí al marquès en la possessió del castell transitiu La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell intransitiu Una cosa, venir després de l’altra en el temps o en l’espai L’hivern succeeix a la tardor intransitiu Esdevenir-se, ocórrer Des d’aquell dia, han succeït moltes coses

succeir

<title type="display">succeir</title>

verb intransitiu

[en un càrrec, com a hereu, etc] suceder tr. Succeí al seu pare en el càrrec, sucedió a su padre en el cargo.
[esdevenir-se, ocórrer] suceder, acontecer, ocurrir, pasar. Això succeeix sovint, eso sucede a menudo.
[venir després] suceder tr. El dia succeeix a la nit, el día sucede a la noche.

verb transitiu

[en un càrrec, com a hereu, etc] suceder. Succeí el seu pare, sucedió a su padre.

verb pronominal

sucederse. Els dies se succeeixen, los días se suceden.
sucederse. Avi i net se succeïren en aquella plaça, abuelo y nieto se sucedieron en aquel puesto.

succeir

verb intransitiu en un càrrec, com a hereu, etc suceder tr Succeí al seu pare en el càrrec , sucedió a su padre en el cargo esdevenir-se, ocórrer suceder , acontecer , ocurrir , pasar Això succeeix sovint , eso sucede a menudo venir després suceder tr El dia succeeix a la nit , el día sucede a la noche verb transitiu en un càrrec, com a hereu, etc suceder Succeí el seu pare , sucedió a su padre verb pronominal sucederse Els dies se succeeixen , los días se suceden sucederse Avi i net se succeïren en aquella plaça , abuelo y nieto se sucedieron en aquel puesto