Es mostren 594844 resultats

■ succeïment

■ succeïment

masculí Successió
Traducció
Diccionari Català francès

succeïment

succeïment

masculí successió
Diccionari Català Anglès

succeir


<title type="display">succeir</title>

Pronúncia: suksəí
    verb intransitiu
  1. to succeed, follow.
  2. comerç i mercat [a hereu] to be the heir.
  3. [ocórrer] to happen, occur.
    4. verb transitiu
  4. to succeed.



    5. FALSOS AMICS!

    Des de la mort de son pare, han succeït moltes desgràcies. A lot of mishaps have happened ever since his father died.

succeir

verb intransitiu to succeed , follow comerç i mercat a hereu to be the heir ocórrer to happen , occur verb transitiu to succeed FALSOS AMICS Des de la mort de son pare, han succeït moltes desgràcies A lot of mishaps have happened ever since his father died
Conjugador Català

succeir


<title type="display">succeir</title>

    1. INFINITIU

    1. succeir

    2. GERUNDI

    1. succeint

    3. PARTICIPI

    1. succeït
    2. succeïda
    3. succeïts
    4. succeïdes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. succeeixo
      2. succeeixes
      3. succeeix
      4. succeïm
      5. succeïu
      6. succeeixen

      2. IMPERFET

      1. succeïa
      2. succeïes
      3. succeïa
      4. succeíem
      5. succeíeu
      6. succeïen

      3. PASSAT

      1. succeí
      2. succeïres
      3. succeí
      4. succeírem
      5. succeíreu
      6. succeïren

      4. FUTUR

      1. succeiré
      2. succeiràs
      3. succeirà
      4. succeirem
      5. succeireu
      6. succeiran

      5. CONDICIONAL

      1. succeiria
      2. succeiries
      3. succeiria
      4. succeiríem
      5. succeiríeu
      6. succeirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. succeeixi
      2. succeeixis
      3. succeeixi
      4. succeïm
      5. succeïu
      6. succeeixin

      2. IMPERFET

      1. succeís
      2. succeïssis
      3. succeís
      4. succeíssim
      5. succeíssiu
      6. succeïssin

    6. IMPERATIU

    1. succeeix
    2. succeeixi
    3. succeïm
    4. succeïu
    5. succeeixin

succeir

INFINITIU succeir GERUNDI succeint PARTICIPI succeït succeïda succeïts succeïdes INDICATIU PRESENT succeeixo succeeixes succeeix succeïm succeïu succeeixen IMPERFET succeïa succeïes succeïa succeíem succeíeu succeïen PASSAT succeí succeïres succeí succeírem succeíreu succeïren FUTUR succeiré succeiràs succeirà succeirem succeireu succeiran CONDICIONAL succeiria succeiries succeiria succeiríem succeiríeu succeirien SUBJUNTIU PRESENT succeeixi succeeixis succeeixi succeïm succeïu succeeixin IMPERFET succeís succeïssis succeís succeíssim succeíssiu succeïssin IMPERATIU succeeix succeeixi succeïm…
Diccionari de sinònims Franquesa

succeir


<title type="display">succeir</title>

  1. Entrar en lloc d'altri en un càrrec, dignitat, etc.
    Compareu: reemplaçar, substituir, heretar
  2. (succeir-se pron.). Venir després de l'una l'altra (Alc.)
    seguir-se. Seguir-se dues coses, succeir l'una després de l'altra.
    entreseguir-se
    venir darrere
  3. → esdevenir -se.



© Manuel Franquesa

succeir

Entrar en lloc d'altri en un càrrec, dignitat, etc Compareu reemplaçar, substituir, heretar succeir-se pron Venir després de l'una l'altra Alc seguir-se Seguir-se dues coses , succeir l'una després de l'altra entreseguir-se venir darrere → esdevenir -se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

succeir


<title type="display">succeir</title>

    verb intransitiu
  1. folgen (a auf ac).
  2. [im Amt] nachfolgen, folgen.
  3. [jemanden] beerben.
  4. [jemandes] Nachfolger(in) m (f) sein.
  5. literàriament geschehen.
    6. verb transitiu
  6. el succeí en el tron er folgte ihm auf dem Thron.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

succeir

verb intransitiu folgen a auf ac im Amt nachfolgen, folgen jemanden beerben jemandes Nachfolgerin m f sein literàriament geschehen verb transitiu el succeí en el tron er folgte ihm auf dem Thron © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

succeir

<title type="display">succeir</title>

verb intransitiu [en un càrrec] succedere, subentrare. || [esdevenir-se] succedere, avvenire, verificarsi pron, accadere.

verb transitiu succedere intr.

verb pronominal succedersi, susseguirsi. || succedere intr. Oncle i nebot se succeïren en aquell càrrec, il nipote succedette allo zio in quella carica.

succeir

verb intransitiu en un càrrec succedere, subentrare || esdevenir-se succedere, avvenire, verificarsi pron , accadere verb transitiu succedere intr verb pronominal succedersi, susseguirsi || succedere intr Oncle i nebot se succeïren en aquell càrrec , il nipote succedette allo zio in quella carica
DIDAC Diccionari escolar

succeir

<title type="display">succeir</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Ocupar el lloc d'una persona que deixa un càrrec o una funció. Quan un rei mor, normalment el seu fill o la seva filla el succeeix.
  2. Passar, esdevenir-se alguna cosa. Quan hi ha un accident, els testimonis expliquen què ha succeït.
  3. Venir una cosa després d'una altra. El mes de juny succeeix al de maig.
successor

succeir

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Ocupar el lloc d'una persona que deixa un càrrec o una funció Quan un rei mor, normalment el seu fill o la seva filla el succeeix Passar, esdevenir-se alguna cosa Quan hi ha un accident, els testimonis expliquen què ha succeït Venir una cosa després d'una altra El mes de juny succeeix al de maig successor
Diccionari Català francès

succeir


<title type="display">succeir</title>

Pronúncia: suksəí
    verb intransitiu
  1. [en un càrrec, una dignitat] succéder.
  2. [una cosa, venir després] succéder. La nit succeeix al dia, la nuit succède au jour.
  3. [un fet, esdevenir-se] arriver, survenir.

succeir

verb intransitiu en un càrrec, una dignitat succéder una cosa, venir després succéder La nit succeeix al dia , la nuit succède au jour un fet, esdevenir-se arriver , survenir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ succeir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">succeir</title>

Partició sil·làbica: suc_ce_ir
Etimologia: del ll. succedĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. intransitiu Entrar en lloc d’altri en un càrrec, una dignitat, un títol, possessió de béns, drets i obligacions, com a hereu o legatari, o per causa de venda, donació, etc. La marquesa succeí al marquès en la possessió del castell.
    2. transitiu La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell.
  2. intransitiu Una cosa, venir després de l’altra en el temps o en l’espai. L’hivern succeeix a la tardor.
  3. intransitiu Esdevenir-se, ocórrer. Des d’aquell dia, han succeït moltes coses.

■ succeir

verb intransitiu Entrar en lloc d’altri en un càrrec, una dignitat, un títol, possessió de béns, drets i obligacions, com a hereu o legatari, o per causa de venda, donació, etc La marquesa succeí al marquès en la possessió del castell transitiu La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell intransitiu Una cosa, venir després de l’altra en el temps o en l’espai L’hivern succeeix a la tardor intransitiu Esdevenir-se, ocórrer Des d’aquell dia, han succeït moltes coses
Informació complementària
Traducció