<title type="display">atreviment</title>
nom masculí L'atreviment és el fet d'atrevir-se a fer una cosa.
Es mostren 594823 resultats
atrevimiento
<title type="display">atrevimiento</title>
-
masculí
- [osadía] atreviment, gosadia f, ardidesa f.
- [insolencia] atreviment, insolència f.
- [palabras atrevidas] atreviment.
- [falta de recato] atreviment.
atrevimiento
masculí osadía atreviment , gosadia f , ardidesa f insolencia atreviment , insolència f palabras atrevidas atreviment falta de recato atreviment
atrevir-se
<title type="display">atrevir-se</title>
Pronúncia: ətɾəβírsə
-
verb pronominal
- to dare.
- no s’hi va atrevir he didn’t dare.
- t’hi atreveixes? are you game?
- atrevir-se a fer una cosa to dare to do something, venture to do something.
atrevir-se
verb pronominal to dare no s’hi va atrevir he didn’t dare t’hi atreveixes are you game atrevir-se a fer una cosa to dare to do something , venture to do something
atrevir-se
<title type="display">atrevir-se</title>
gosar. No han gosat dir-t'ho.
permetre's. Ja es permet de fer coses intolerables.
fer l'ardidesa de, atrevir-se.
tenir el coratge (o el valor) de, atrevir-se a fer o dir coses arriscades, insolents, irreverents. Encara tens el valor de dir-m'ho?
venir l'audàcia de
veure's en cor de, atrevir-se a fer una cosa àrdua.
tenir cor de
arriscar-se
aventurar-se
desvergonyir-se, perdre la vergonya de fer una cosa, atrevir-se a fer-la.
© Manuel Franquesa
permetre's. Ja es permet de fer coses intolerables.
fer l'ardidesa de, atrevir-se.
tenir el coratge (o el valor) de, atrevir-se a fer o dir coses arriscades, insolents, irreverents. Encara tens el valor de dir-m'ho?
venir l'audàcia de
veure's en cor de, atrevir-se a fer una cosa àrdua.
tenir cor de
arriscar-se
aventurar-se
desvergonyir-se, perdre la vergonya de fer una cosa, atrevir-se a fer-la.
© Manuel Franquesa
atrevir-se
gosar No han gosat dir-t'ho permetre's Ja es permet de fer coses intolerables fer l'ardidesa de , atrevir-se tenir el coratge o el valor de , atrevir-se a fer o dir coses arriscades, insolents, irreverents Encara tens el valor de dir-m'ho venir l'audàcia de veure's en cor de , atrevir-se a fer una cosa àrdua tenir cor de arriscar-se aventurar-se desvergonyir-se , perdre la vergonya de fer una cosa, atrevir-se a fer-la © Manuel Franquesa
■
atrevir-se
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atrevir-se</title>
Accessory
Etimologia: del ll. trĭbŭĕre sibi ‘atribuir-se (la capacitat de fer alguna cosa) 1a font: s. XIII
Body
-
verb
pronominal
- Gosar, arriscar-se.
- Determinar-se a una acció perillosa, irreverent, insolent. Tenia vertigen, però es va atrevir a travessar la cresta.
■
atrevir-se
verb pronominal Gosar, arriscar-se Determinar-se a una acció perillosa, irreverent, insolent Tenia vertigen, però es va atrevir a travessar la cresta
atrevir-se
<title type="display">atrevir-se</title>
-
verb pronominal
- [gosar] atreverse, osar intr.
- [insolentar-se] atreverse, insolentarse.
atrevir-se
verb pronominal gosar atreverse , osar intr insolentar-se atreverse , insolentarse
atrevir-se
<title type="display">atrevir-se</title>
Body
-
- atrevir
INFINITIU
-
- atrevint
GERUNDI
-
- atrevit
- atrevida
- atrevits
- atrevides
PARTICIPI
-
-
- atreveixo
- atreveixes
- atreveix
- atrevim
- atreviu
- atreveixen
PRESENT
-
- atrevia
- atrevies
- atrevia
- atrevíem
- atrevíeu
- atrevien
IMPERFET
-
- atreví
- atrevires
- atreví
- atrevírem
- atrevíreu
- atreviren
PASSAT
-
- atreviré
- atreviràs
- atrevirà
- atrevirem
- atrevireu
- atreviran
FUTUR
-
- atreviria
- atreviries
- atreviria
- atreviríem
- atreviríeu
- atrevirien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- atreveixi
- atreveixis
- atreveixi
- atrevim
- atreviu
- atreveixin
PRESENT
-
- atrevís
- atrevissis
- atrevís
- atrevíssim
- atrevíssiu
- atrevissin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- atreveix
- atreveixi
- atrevim
- atreviu
- atreveixin
IMPERATIU
atrevir-se
INFINITIU atrevir GERUNDI atrevint PARTICIPI atrevit atrevida atrevits atrevides INDICATIU PRESENT atreveixo atreveixes atreveix atrevim atreviu atreveixen IMPERFET atrevia atrevies atrevia atrevíem atrevíeu atrevien PASSAT atreví atrevires atreví atrevírem atrevíreu atreviren FUTUR atreviré atreviràs atrevirà atrevirem atrevireu atreviran CONDICIONAL atreviria atreviries atreviria atreviríem atreviríeu atrevirien SUBJUNTIU PRESENT atreveixi atreveixis atreveixi atrevim atreviu atreveixin IMPERFET atrevís atrevissis atrevís atrevíssim atrevíssiu atrevissin IMPERATIU atreveix atreveixi atrevim…
atrevir-se
<title type="display">atrevir-se</title>
verb reflexiu atrevir-se a fer (una cosa) (es) wagen, etwas zu tun.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
atrevir-se
verb reflexiu atrevir-se a fer una cosa es wagen, etwas zu tun © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
atrevir-se
<title type="display">atrevir-se</title>
verb pronominal [gosar] arrischiarsi, osare tr, ardire intr, azzardarsi. || [insolentar-se] osare tr, insolentirsi, avere la faccia tosta.
atrevir-se
verb pronominal gosar arrischiarsi, osare tr , ardire intr , azzardarsi || insolentar-se osare tr , insolentirsi, avere la faccia tosta
atrevir-se
<title type="display">atrevir-se</title>
-
verb usat amb pronom
- Tenir el coratge, la valentia de fer una cosa. Algunes persones no s'atreveixen a viatjar amb avió.
- Fer o dir sense vergonya una cosa que no està bé o que pot molestar els altres. No es comprèn que algunes persones s'atreveixin a estafar els seus amics.
atrevir-se
verb usat amb pronom Tenir el coratge, la valentia de fer una cosa Algunes persones no s'atreveixen a viatjar amb avió Fer o dir sense vergonya una cosa que no està bé o que pot molestar els altres No es comprèn que algunes persones s'atreveixin a estafar els seus amics