Es mostren 594827 resultats

atribuïble

atribuïble

adjectiu attribuable , imputable
Diccionari Català Anglès

atribuïdor
-a

atribuïdor
-a

adjectiu atribuïble
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribuïdor
| atribuïdora

■ atribuïdor
| atribuïdora

adjectiu Atribuïble
Traducció
Diccionari Català Castellà

atribuïment

atribuïment

masculí acció d'atribuir atribución f
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribuïment

■ atribuïment

masculí Acció d’atribuir
Traducció
Diccionari Català Italià

atribuïment

atribuïment

masculí attribuzione f
Diccionari Català francès

atribuïment

atribuïment

masculí acció atribució
Diccionari de sinònims Franquesa

atribuir


<title type="display">atribuir</title>

  1. Considerar algú o alguna cosa com la causa de quelcom.
    donar. Donar la culpa a algú.
    imputar. A ell cal imputar la derrota.
    culpar. Si no heu estat puntual, no culpeu el temps, que ha estat prou bo.
    carregar. Ara ho carreguen a aquell pobre, i no ho ha fet ell. Carregar el mort a algú, atribuir-li la culpa d'una cosa que no ha fet.
    penjar. Totes les malifetes les pengen al pastor.
    llevar o allevar, atribuir maliciosament una cosa falsa. Qui mal vol a ca, ràbia li alleva (refrany).
    imposar o aposar, atribuir falsament, allevar.
    referir, atribuir una cosa a una causa, motiu, origen. Referia aquell vent de la Provença al vent de llebeig que havia fet (Crònica de Jaume I).
    fer càrrecs (a algú)
    → imputar.
  2. Donar a algú una cosa en una repartició.
    apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp.
    assignar (→). Al seu fill, li assignà la casa de camp.



© Manuel Franquesa

atribuir

Considerar algú o alguna cosa com la causa de quelcom donar Donar la culpa a algú imputar A ell cal imputar la derrota culpar Si no heu estat puntual, no culpeu el temps, que ha estat prou bo carregar Ara ho carreguen a aquell pobre, i no ho ha fet ell Carregar el mort a algú , atribuir-li la culpa d'una cosa que no ha fet penjar Totes les malifetes les pengen al pastor llevar o allevar , atribuir maliciosament una cosa falsa Qui mal vol a ca, ràbia li alleva refrany imposar o aposar , atribuir falsament, allevar referir , atribuir una cosa a una causa, motiu, origen Referia aquell…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribuir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atribuir</title>

Partició sil·làbica: a_tri_bu_ir
Etimologia: del ll. attribuĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Considerar algú o alguna cosa com la causa (d’alguna cosa). Van atribuir el retard a la pluja.
    2. transitiu Considerar (alguna cosa) com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a pròpia d’algú o d’alguna cosa. M’atribueixen unes accions que no he fet mai.
    3. pronominal D’aquest fet, ell tot sol ha d’atribuir-se’n la glòria.
  2. transitiu Donar a algú (alguna cosa) en una repartició. Una quarta part del pressupost fou atribuïda al nou departament.

■ atribuir

verb transitiu Considerar algú o alguna cosa com la causa d’alguna cosa Van atribuir el retard a la pluja transitiu Considerar alguna cosa com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a pròpia d’algú o d’alguna cosa M’atribueixen unes accions que no he fet mai pronominal D’aquest fet, ell tot sol ha d’atribuir-se’n la glòria transitiu Donar a algú alguna cosa en una repartició Una quarta part del pressupost fou atribuïda al nou departament
Informació complementària
Traducció
Diccionari der aranés

atribuïr

<title type="display">atribuïr </title>

    v tr
  1. Considerar que bèra causa ei de quauquarrés. Ex.: Quan bèth un o bèra ua t’atribuïssen ues paraules, ei que reaument creden qu’ac as dit.
  2. Quan atribuïm ua causa a bèth un/ bèra ua o a bèra causa, volem didèr que n’ei era causa. Ex.: Es incendis enes bòsqui tostemp s’atribuïssen as piromans.

    3. Català: 1. atribuir: Quan algú t’atribueix unes paraules, és que realment creu que les has dites; 2. imputar, atribuir: Els incendis dels boscos sempre s’imputen als piròmans


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

atribuïr

v tr Considerar que bèra causa ei de quauquarrés Ex Quan bèth un o bèra ua t’atribuïssen ues paraules, ei que reaument creden qu’ac as dit Quan atribuïm ua causa a bèth un/ bèra ua o a bèra causa, volem didèr que n’ei era causa Ex Es incendis enes bòsqui tostemp s’atribuïssen as piromans Català 1 atribuir Quan algú t’atribueix unes paraules, és que realment creu que les has dites 2 imputar, atribuir Els incendis dels boscos sempre s’imputen als piròmans © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana