Es mostren 594844 resultats

■ atribuir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atribuir</title>

Partició sil·làbica: a_tri_bu_ir
Etimologia: del ll. attribuĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Considerar algú o alguna cosa com la causa (d’alguna cosa). Van atribuir el retard a la pluja.
    2. transitiu Considerar (alguna cosa) com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a pròpia d’algú o d’alguna cosa. M’atribueixen unes accions que no he fet mai.
    3. pronominal D’aquest fet, ell tot sol ha d’atribuir-se’n la glòria.
  2. transitiu Donar a algú (alguna cosa) en una repartició. Una quarta part del pressupost fou atribuïda al nou departament.

■ atribuir

verb transitiu Considerar algú o alguna cosa com la causa d’alguna cosa Van atribuir el retard a la pluja transitiu Considerar alguna cosa com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a pròpia d’algú o d’alguna cosa M’atribueixen unes accions que no he fet mai pronominal D’aquest fet, ell tot sol ha d’atribuir-se’n la glòria transitiu Donar a algú alguna cosa en una repartició Una quarta part del pressupost fou atribuïda al nou departament
Informació complementària
Traducció
Diccionari der aranés

atribuïr

<title type="display">atribuïr </title>

    v tr
  1. Considerar que bèra causa ei de quauquarrés. Ex.: Quan bèth un o bèra ua t’atribuïssen ues paraules, ei que reaument creden qu’ac as dit.
  2. Quan atribuïm ua causa a bèth un/ bèra ua o a bèra causa, volem didèr que n’ei era causa. Ex.: Es incendis enes bòsqui tostemp s’atribuïssen as piromans.

    3. Català: 1. atribuir: Quan algú t’atribueix unes paraules, és que realment creu que les has dites; 2. imputar, atribuir: Els incendis dels boscos sempre s’imputen als piròmans


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

atribuïr

v tr Considerar que bèra causa ei de quauquarrés Ex Quan bèth un o bèra ua t’atribuïssen ues paraules, ei que reaument creden qu’ac as dit Quan atribuïm ua causa a bèth un/ bèra ua o a bèra causa, volem didèr que n’ei era causa Ex Es incendis enes bòsqui tostemp s’atribuïssen as piromans Català 1 atribuir Quan algú t’atribueix unes paraules, és que realment creu que les has dites 2 imputar, atribuir Els incendis dels boscos sempre s’imputen als piròmans © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

atribuir


<title type="display">atribuir</title>

    1. INFINITIU

    1. atribuir

    2. GERUNDI

    1. atribuint

    3. PARTICIPI

    1. atribuït
    2. atribuïda
    3. atribuïts
    4. atribuïdes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. atribueixo
      2. atribueixes
      3. atribueix
      4. atribuïm
      5. atribuïu
      6. atribueixen

      2. IMPERFET

      1. atribuïa
      2. atribuïes
      3. atribuïa
      4. atribuíem
      5. atribuíeu
      6. atribuïen

      3. PASSAT

      1. atribuí
      2. atribuïres
      3. atribuí
      4. atribuírem
      5. atribuíreu
      6. atribuïren

      4. FUTUR

      1. atribuiré
      2. atribuiràs
      3. atribuirà
      4. atribuirem
      5. atribuireu
      6. atribuiran

      5. CONDICIONAL

      1. atribuiria
      2. atribuiries
      3. atribuiria
      4. atribuiríem
      5. atribuiríeu
      6. atribuirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. atribueixi
      2. atribueixis
      3. atribueixi
      4. atribuïm
      5. atribuïu
      6. atribueixin

      2. IMPERFET

      1. atribuís
      2. atribuïssis
      3. atribuís
      4. atribuíssim
      5. atribuíssiu
      6. atribuïssin

    6. IMPERATIU

    1. atribueix
    2. atribueixi
    3. atribuïm
    4. atribuïu
    5. atribueixin

atribuir

INFINITIU atribuir GERUNDI atribuint PARTICIPI atribuït atribuïda atribuïts atribuïdes INDICATIU PRESENT atribueixo atribueixes atribueix atribuïm atribuïu atribueixen IMPERFET atribuïa atribuïes atribuïa atribuíem atribuíeu atribuïen PASSAT atribuí atribuïres atribuí atribuírem atribuíreu atribuïren FUTUR atribuiré atribuiràs atribuirà atribuirem atribuireu atribuiran CONDICIONAL atribuiria atribuiries atribuiria atribuiríem atribuiríeu atribuirien SUBJUNTIU PRESENT atribueixi atribueixis atribueixi atribuïm atribuïu atribueixin IMPERFET atribuís atribuïssis atribuís atribuíssim atribuíssiu…
Diccionari Castellà Català

atribuir


<title type="display">atribuir</title>

    [Se conjuga como: huir] verb transitiu
  1. atribuir. Me atribuyen unas acciones que no he realizado, m'atribueixen unes accions que no he fet mai.
  2. poc freqüent [adscribir] adscriure.
  3. poc freqüent [una función] atribuir, assignar.
    4. verb pronominal
  4. atribuir-se.
  5. [funciones, facultades] atribuir-se, arrogar-se.

atribuir

Se conjuga como huir verb transitiu atribuir Me atribuyen unas acciones que no he realizado , m'atribueixen unes accions que no he fet mai poc freqüent adscribir adscriure poc freqüent una función atribuir , assignar verb pronominal atribuir-se funciones, facultades atribuir-se , arrogar-se
Diccionari Català Castellà

atribuir


<title type="display">atribuir</title>

    verb transitiu
  1. [considerar com la causa] atribuir. Van atribuir el retard a la pluja, atribuyeron el retraso a la lluvia.
  2. [culpar] atribuir, achacar, imputar. M'atribueixen un delicte que no he comès, me achacan un delito que no he cometido.
  3. [donar] atribuir, asignar. Fou atribuïda una part del pressupost al nou departament, se atribuyó una parte del presupuesto al nuevo departamento.
    4. verb pronominal
  4. [funcions, jurisdicció, poder] atribuirse, arrogarse.

atribuir

verb transitiu considerar com la causa atribuir Van atribuir el retard a la pluja , atribuyeron el retraso a la lluvia culpar atribuir , achacar , imputar M'atribueixen un delicte que no he comès , me achacan un delito que no he cometido donar atribuir , asignar Fou atribuïda una part del pressupost al nou departament , se atribuyó una parte del presupuesto al nuevo departamento verb pronominal funcions, jurisdicció, poder atribuirse , arrogarse
Diccionari Català Italià

atribuir

<title type="display">atribuir</title>

verb transitiu [considerar com la causa] attribuire, ascrivere. || [culpar] imputare, attribuire. || [donar] attribuire, distribuire, aggiudicare, assegnare.

verb pronominal [funcions, jurisdicció, poder] attribuirsi, arrogarsi.

atribuir

verb transitiu considerar com la causa attribuire, ascrivere || culpar imputare, attribuire || donar attribuire, distribuire, aggiudicare, assegnare verb pronominal funcions, jurisdicció, poder attribuirsi, arrogarsi
DIDAC Diccionari escolar

atribuir

<title type="display">atribuir</title>

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb
  1. Quan atribuïm una cosa a algú o a alguna cosa volem dir que n'és la causa. Els incendis dels boscos sovint s'atribueixen a piròmans.
  2. Considerar que alguna cosa és d'algú. Quan t'atribueixen unes paraules és que creuen que realment les has dites.

atribuir

Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Quan atribuïm una cosa a algú o a alguna cosa volem dir que n'és la causa Els incendis dels boscos sovint s'atribueixen a piròmans Considerar que alguna cosa és d'algú Quan t'atribueixen unes paraules és que creuen que realment les has dites
Diccionari Català Alemany

atribuir


<title type="display">atribuir</title>

    verb transitiu
  1. zuschreiben.
  2. unterstellen.
  3. zuteilen, zuweisen.
  4. especialment lingüística attribuieren.
  5. aquesta obra és atribuïda a Dalí dieses Werk wird Dalí zugeschrieben.
  6. van atribuir el retard a la vaga sie schoben die Verspätung auf den Streik.
  7. m'atribueixen accions que no he fet mai man unterstellt mir Handlungen, die ich nie getan habe.
    8. verb reflexiu
  8. atribuir-se un dret sich ein Recht anmaßen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

atribuir

verb transitiu zuschreiben unterstellen zuteilen, zuweisen especialment lingüística attribuieren aquesta obra és atribuïda a Dalí dieses Werk wird Dalí zugeschrieben van atribuir el retard a la vaga sie schoben die Verspätung auf den Streik m'atribueixen accions que no he fet mai man unterstellt mir Handlungen, die ich nie getan habe verb reflexiu atribuir-se un dret sich ein Recht anmaßen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

atribuir


<title type="display">atribuir</title>

Pronúncia: ətɾiβuí
    verb transitiu
  1. [considerar com la causa] attribuer.
    • [culpar] attribuer.
  2. [donar] attribuer.
    3. verb pronominal
  3. [funcions, jurisdicció, poder] s'attribuer, s'arroger, s'approprier.

atribuir

verb transitiu considerar com la causa attribuer • culpar attribuer donar attribuer verb pronominal funcions, jurisdicció, poder s'attribuer , s'arroger , s'approprier
Diccionari Català Anglès

atribuir


<title type="display">atribuir</title>

Pronúncia: ətɾiβuí
    verb transitiu
  1. atribuir a to attribute to.
  2. (ídem) to put down to.
  3. (ídem) to ascribe to, impute to.
    4. verb pronominal
  4. atribuir-se una cosa to assume something, claim something for oneself.
  5. (ídem) to arrogate something to oneself.

atribuir

verb transitiu atribuir a to attribute to ídem to put down to ídem to ascribe to , impute to verb pronominal atribuir-se una cosa to assume something , claim something for oneself ídem to arrogate something to oneself