Es mostren 594844 resultats

atribuït

atribuït

devolut , atribuït a algú en virtut d'un dret que el fa passar d'un altre a ell © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

atribulación

atribulación

femení poc freqüent pena tribulació
Diccionari Castellà Català

atribuladamente

atribuladamente

adverbi atriboladament
Diccionari Castellà Català

atribular

atribular

verb transitiu atribolar , tribular verb pronominal atribolar-se , tribular-se
Diccionari de sinònims Franquesa

atribut

atribut

→ qualitat → símbol En gram predicat → adjectiu © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

atribut

atribut

masculí qualitat atributo objecte que identifica atributo Els atributs de Mercuri , los atributos de Mercurio gramàtica atributo
Diccionari Català Italià

atribut

atribut

masculí attributo || gram attributo, aggettivo || objecte que identifica attributo Els atributs de la justícia , gli attributi della giustizia
Diccionari Català Alemany

atribut


<title type="display">atribut</title>

    també lingüística i filosofia masculí
  1. Attribut n.
  2. Eigenschaft f.
  3. Kennzeichen, Merkmal n.
  4. figuradament Titel m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

atribut

també lingüística i filosofia masculí Attribut n Eigenschaft f Kennzeichen, Merkmal n figuradament Titel m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

atribut

<title type="display">atribut</title>

    nom masculí
  1. Un atribut és una qualitat o una característica pròpia d'una persona o d'una cosa. Es diu, per exemple, que la intel·ligència i el llenguatge són atributs dels éssers humans.
  2. En gramàtica, paraula o grup de paraules que qualifiquen un nom. En la frase La persiana és verda , l'atribut de persiana és verda .

atribut

nom masculí Un atribut és una qualitat o una característica pròpia d'una persona o d'una cosa Es diu, per exemple, que la intelligència i el llenguatge són atributs dels éssers humans En gramàtica, paraula o grup de paraules que qualifiquen un nom En la frase La persiana és verda , l'atribut de persiana és verda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atribut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atribut</title>

Etimologia: del ll. attributus, -a, -um ‘atribuït o assignat’
    masculí
  1. Qualitat o manera d’ésser considerada com a pròpia d’algú o d’alguna cosa.
  2. Objecte característic que acompanya normalment la descripció o la representació de certs personatges o de certes idees personificades. Els atributs de Mercuri.
  3. filosofia Qualitat o caràcter de la substància que, sense pertànyer a l’essència d’un subjecte, s’hi fonamenta.
  4. gramàtica Element que serveix per a qualificar i determinar un substantiu.
  5. lògica Allò que hom afirma o nega d’un subjecte predicat.
  6. religió Cadascuna de les perfeccions essencials de Déu.

■ atribut

masculí Qualitat o manera d’ésser considerada com a pròpia d’algú o d’alguna cosa Objecte característic que acompanya normalment la descripció o la representació de certs personatges o de certes idees personificades Els atributs de Mercuri filosofia Qualitat o caràcter de la substància que, sense pertànyer a l’essència d’un subjecte, s’hi fonamenta gramàtica Element que serveix per a qualificar i determinar un substantiu lògica Allò que hom afirma o nega d’un subjecte predicat religió Cadascuna de les perfeccions essencials de Déu
Informació complementària
Traducció