sulsir
verb transitiu [abrusar, socarrar, sulsir] abrasar, quemar, chamuscar, socarrar.
Es mostren 594827 resultats
■
sulsir
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sulsir</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser del ll. sŭbsīdĕre ‘ensorrar-se, desintegrar-se’, contret en subsire i alterat semànticament en ‘consumir-se, socarrar-se’
Body
verb
transitiu Abrusar, salsir, socarrar.
■
sulsir
verb transitiu Abrusar, salsir, socarrar
sulsir
<title type="display">sulsir</title>
verb transitiu (ver)sengen.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
sulsir
verb transitiu versengen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
sulsir
<title type="display">sulsir</title>
Pronúncia: sulsí
verb transitiu [abrusar, salsir, socarrar] roussir.
sulsir
verb transitiu abrusar, salsir, socarrar roussir
sultà
-ana
<title type="display">sultà</title>
masculí i femení Sultan m, Sultanin f.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
sultà
-ana
masculí i femení Sultan m , Sultanin f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
sultà
<title type="display">sultà</title>
soldà
Compareu: califa
© Manuel Franquesa
Compareu: califa
© Manuel Franquesa
sultà
soldà Compareu califa © Manuel Franquesa
■
sultà
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sultà</title>
Accessory
Homòfon: soltar
Etimologia: variant de soldà, calc del cast. sultán i el fr. sultan
Etimologia: variant de soldà, calc del cast. sultán i el fr. sultan
Body
masculí islamisme i història Soldà.
■
sultà
masculí islamisme i història Soldà