Es mostren 594823 resultats

supeditación

supeditación

femení dependencia supeditació
Conjugador Català

supeditar


<title type="display">supeditar</title>

    1. INFINITIU

    1. supeditar

    2. GERUNDI

    1. supeditant

    3. PARTICIPI

    1. supeditat
    2. supeditada
    3. supeditats
    4. supeditades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. supedito
      2. supedites
      3. supedita
      4. supeditem
      5. supediteu
      6. supediten

      2. IMPERFET

      1. supeditava
      2. supeditaves
      3. supeditava
      4. supeditàvem
      5. supeditàveu
      6. supeditaven

      3. PASSAT

      1. supedití
      2. supeditares
      3. supedità
      4. supeditàrem
      5. supeditàreu
      6. supeditaren

      4. FUTUR

      1. supeditaré
      2. supeditaràs
      3. supeditarà
      4. supeditarem
      5. supeditareu
      6. supeditaran

      5. CONDICIONAL

      1. supeditaria
      2. supeditaries
      3. supeditaria
      4. supeditaríem
      5. supeditaríeu
      6. supeditarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. supediti
      2. supeditis
      3. supediti
      4. supeditem
      5. supediteu
      6. supeditin

      2. IMPERFET

      1. supedités
      2. supeditessis
      3. supedités
      4. supeditéssim
      5. supeditéssiu
      6. supeditessin

    6. IMPERATIU

    1. supedita
    2. supediti
    3. supeditem
    4. supediteu
    5. supeditin

supeditar

INFINITIU supeditar GERUNDI supeditant PARTICIPI supeditat supeditada supeditats supeditades INDICATIU PRESENT supedito supedites supedita supeditem supediteu supediten IMPERFET supeditava supeditaves supeditava supeditàvem supeditàveu supeditaven PASSAT supedití supeditares supedità supeditàrem supeditàreu supeditaren FUTUR supeditaré supeditaràs supeditarà supeditarem supeditareu supeditaran CONDICIONAL supeditaria supeditaries supeditaria supeditaríem supeditaríeu supeditarien SUBJUNTIU PRESENT supediti supeditis supediti supeditem supediteu supeditin IMPERFET supedités supeditessis…
Diccionari de sinònims Franquesa

supeditar

supeditar

→ sotmetre subordinar → subalternar condicionar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

supeditar

supeditar

verb transitiu sotmetre supeditar , someter subordinar supeditar , subordinar , someter
Diccionari Català Anglès

supeditar


<title type="display">supeditar</title>

Pronúncia: supəðitá
    verb transitiu
  1. to subordinate.
  2. to subdue.
  3. to subject.
  4. supedito el meu viatge a la decisió dels meus pares I subject my trip to my parents’ decision.

supeditar

verb transitiu to subordinate to subdue to subject supedito el meu viatge a la decisió dels meus pares I subject my trip to my parents’ decision
Diccionari Català Alemany

supeditar


<title type="display">supeditar</title>

    verb transitiu
  1. unterordnen.
  2. abhängig machen.
  3. unterwerfen.
  4. supeditar (una cosa) a una altra etwas von etwas anderem abhängig machen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

supeditar

verb transitiu unterordnen abhängig machen unterwerfen supeditar una cosa a una altra etwas von etwas anderem abhängig machen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

supeditar


<title type="display">supeditar</title>

    verb transitiu
  1. [sujetar] subjectar.
  2. [subordinar] supeditar. El resultado del examen está supeditado a la benevolencia del profesor, el resultat de l'examen és supeditat a la benevolència del professor.
  3. [someter] supeditar.
    4. verb pronominal
  4. supeditar-se.

supeditar

verb transitiu sujetar subjectar subordinar supeditar El resultado del examen está supeditado a la benevolencia del profesor , el resultat de l'examen és supeditat a la benevolència del professor someter supeditar verb pronominal supeditar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supeditar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">supeditar</title>

Etimologia: del ll. suppeditare ‘fornir els pedĭtes o soldats d’infanteria’, der. de pes, pedis ‘peu’, d’on ‘ser suficient’ i, per etimologia popular, ‘posar sota els peus’, és a dir ‘sotmetre’ 1a font: 1390
    verb transitiu
  1. Sotmetre. Supeditar el propi interès al bé comú.
  2. Fer dependre una cosa d’una altra. Va supeditar la seva decisió a l’aprovació del seu pare.

■ supeditar

verb transitiu Sotmetre Supeditar el propi interès al bé comú Fer dependre una cosa d’una altra Va supeditar la seva decisió a l’aprovació del seu pare
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

supeditar

<title type="display">supeditar</title>

verb transitiu subordinare. Supeditar el propi interès al bé comú, subordinare il proprio interesse al bene comune. || subordinare, posporre. || legare, subordinare. Estic supeditat als horaris dels nens, sono legato agli orari dei figli.

supeditar

verb transitiu subordinare Supeditar el propi interès al bé comú , subordinare il proprio interesse al bene comune || subordinare, posporre || legare, subordinare Estic supeditat als horaris dels nens , sono legato agli orari dei figli
DIDAC Diccionari escolar

supeditar

<title type="display">supeditar</title>

    verb
  1. Fer dependre una cosa d'una altra. Quan una persona es vol comprar una moto, supedita la compra als diners que té.
  2. Sotmetre. Els militars han de supeditar les seves opinions a les ordres dels superiors.
supeditació

supeditar

verb Fer dependre una cosa d'una altra Quan una persona es vol comprar una moto, supedita la compra als diners que té Sotmetre Els militars han de supeditar les seves opinions a les ordres dels superiors supeditació