[subordinar]
supeditar.
El resultado del examen está supeditado a la benevolencia del profesor, el resultat de l'examen és supeditat a la benevolència del professor.
verb transitiu sujetar subjectar subordinar supeditar El resultado del examen está supeditado a la benevolencia del profesor , el resultat de l'examen és supeditat a la benevolència del professor someter supeditar verb pronominal supeditar-se
Etimologia: del ll. suppeditare ‘fornir els pedĭtes o soldats d’infanteria’, der. de pes, pedis ‘peu’, d’on ‘ser suficient’ i, per etimologia popular, ‘posar sota els peus’, és a dir ‘sotmetre’ 1a font: 1390
Body
verbtransitiu
Sotmetre. Supeditar el propi interès al bé comú.
Fer dependre una cosa d’una altra. Va supeditar la seva decisió a l’aprovació del seu pare.
verb transitiu Sotmetre Supeditar el propi interès al bé comú Fer dependre una cosa d’una altra Va supeditar la seva decisió a l’aprovació del seu pare
verb transitiu subordinare. Supeditar el propi interès al bé comú, subordinare il proprio interesse al bene comune. || subordinare, posporre. || legare, subordinare. Estic supeditat als horaris dels nens, sono legato agli orari dei figli.
verb transitiu subordinare Supeditar el propi interès al bé comú , subordinare il proprio interesse al bene comune || subordinare, posporre || legare, subordinare Estic supeditat als horaris dels nens , sono legato agli orari dei figli