Es mostren 594844 resultats

suplantar

suplantar

verb transitiu verdrängen einen Rivalen ausstechen figuradament ersetzen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

suplantar

suplantar

→ reemplaçar Compareu fer la traveta fig, segar l'herba sota els peus d'algú fig, fer caure de l'escambell fig © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

suplantar

suplantar

verb transitiu suplantar
Conjugador Català

suplantar


<title type="display">suplantar</title>

    1. INFINITIU

    1. suplantar

    2. GERUNDI

    1. suplantant

    3. PARTICIPI

    1. suplantat
    2. suplantada
    3. suplantats
    4. suplantades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. suplanto
      2. suplantes
      3. suplanta
      4. suplantem
      5. suplanteu
      6. suplanten

      2. IMPERFET

      1. suplantava
      2. suplantaves
      3. suplantava
      4. suplantàvem
      5. suplantàveu
      6. suplantaven

      3. PASSAT

      1. suplantí
      2. suplantares
      3. suplantà
      4. suplantàrem
      5. suplantàreu
      6. suplantaren

      4. FUTUR

      1. suplantaré
      2. suplantaràs
      3. suplantarà
      4. suplantarem
      5. suplantareu
      6. suplantaran

      5. CONDICIONAL

      1. suplantaria
      2. suplantaries
      3. suplantaria
      4. suplantaríem
      5. suplantaríeu
      6. suplantarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. suplanti
      2. suplantis
      3. suplanti
      4. suplantem
      5. suplanteu
      6. suplantin

      2. IMPERFET

      1. suplantés
      2. suplantessis
      3. suplantés
      4. suplantéssim
      5. suplantéssiu
      6. suplantessin

    6. IMPERATIU

    1. suplanta
    2. suplanti
    3. suplantem
    4. suplanteu
    5. suplantin

suplantar

INFINITIU suplantar GERUNDI suplantant PARTICIPI suplantat suplantada suplantats suplantades INDICATIU PRESENT suplanto suplantes suplanta suplantem suplanteu suplanten IMPERFET suplantava suplantaves suplantava suplantàvem suplantàveu suplantaven PASSAT suplantí suplantares suplantà suplantàrem suplantàreu suplantaren FUTUR suplantaré suplantaràs suplantarà suplantarem suplantareu suplantaran CONDICIONAL suplantaria suplantaries suplantaria suplantaríem suplantaríeu suplantarien SUBJUNTIU PRESENT suplanti suplantis suplanti suplantem suplanteu suplantin IMPERFET suplantés suplantessis…
Diccionari Castellà Català

suplantar

suplantar

verb transitiu suplantar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplantar

■ suplantar

verb transitiu Prendre el lloc d’algú traient-l’en deslleialment o fent-l’en excloure Després d’enderrocar el rei, el suplantà dret penal Cometre el delicte de suplantació
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

suplantar

suplantar

verb transitiu dr usurpare || soppiantare
DIDAC Diccionari escolar

suplantar

<title type="display">suplantar</title>

verb Posar-se de manera tramposa en el lloc que ocupa una persona o en el lloc que li correspon. Si algú suplanta la personalitat d'una persona, es fa passar per aquesta persona.

suplantar

verb Posar-se de manera tramposa en el lloc que ocupa una persona o en el lloc que li correspon Si algú suplanta la personalitat d'una persona, es fa passar per aquesta persona
Diccionari Català francès

suplantar

suplantar

verb transitiu supplanter
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ supleció

■ supleció

femení lingüística Fenomen que consisteix a cobrir, en una sèrie morfològica, algunes formes que li falten, amb formes que pertanyen a una altra sèrie