<title type="display">suplicador</title>
Pronúncia: suplikəðó
adjectiu [que suplica] suppliant -e.
Es mostren 594823 resultats
suplicant
<title type="display">suplicant</title>
adj. i m. i f. → demanador.
suplicador (adj.)
sol·licitador (adj. i m. i f.) o sol·licitant (m. i f.)
impetrant (adj.)
implorador (adj.)
© Manuel Franquesa
suplicador (adj.)
sol·licitador (adj. i m. i f.) o sol·licitant (m. i f.)
impetrant (adj.)
implorador (adj.)
© Manuel Franquesa
suplicant
adj i m i f → demanador suplicador adj sollicitador adj i m i f o sollicitant m i f impetrant adj implorador adj © Manuel Franquesa
suplicant
<title type="display">suplicant</title>
-
adjectiu
- suplicador. masculí i femení
- Bittsteller(in) m (f).
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
suplicant
adjectiu suplicador masculí i femení Bittstellerin m f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
suplicant
<title type="display">suplicant</title>
adjectiu i masculí i femení [que suplica] suplicante.
suplicant
adjectiu i masculí i femení que suplica suplicante
suplicant
<title type="display">suplicant</title>
Pronúncia: suplikán
-
adjectiu
- beseeching, supplicating, imploring, entreating. masculí i femení
- supplicant.
suplicant
adjectiu beseeching , supplicating , imploring , entreating masculí i femení supplicant
suplicant
<title type="display">suplicant</title>
adjectiu i masculí i femení supplicante.
suplicant
adjectiu i masculí i femení supplicante
suplicant
<title type="display">suplicant</title>
Pronúncia: suplikán
adjectiu i masculí i femení [que suplica] suppliant -e.
suplicant
adjectiu i masculí i femení que suplica suppliant -e
■
suplicant
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplicant</title>
Accessory
Etimologia: del ll. supplicans, -ntis, participi pres. de supplicare ‘suplicant’ 1a font: 1803, DEst.
Body
adjectiu i masculí i femení Que suplica.
■
suplicant
adjectiu i masculí i femení Que suplica
suplicante
<title type="display">suplicante</title>
adjectiu i masculí i femení suplicant.
suplicante
adjectiu i masculí i femení suplicant
suplicar
<title type="display">suplicar</title>
-
verb transitiu
- inständig und demütig bitten.
-
[jemanden]
anflehen.
• [etwas] erflehen, flehen un (ac). - llenguatge administratiu ersuchen.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
suplicar
verb transitiu inständig und demütig bitten jemanden anflehen • etwas erflehen, flehen un ac llenguatge administratiu ersuchen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat