Es mostren 594844 resultats

suplicar


<title type="display">suplicar</title>

    verb transitiu
  1. inständig und demütig bitten.
  2. [jemanden] anflehen.
    • [etwas] erflehen, flehen un (ac).
  3. llenguatge administratiu ersuchen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

suplicar

verb transitiu inständig und demütig bitten jemanden anflehen • etwas erflehen, flehen un ac llenguatge administratiu ersuchen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari de sinònims Franquesa

suplicar

suplicar

→ demanar impetrar , obtenir suplicant cuitar , suplicar insistentment © Manuel Franquesa
Conjugador Català

suplicar


<title type="display">suplicar</title>

    1. INFINITIU

    1. suplicar

    2. GERUNDI

    1. suplicant

    3. PARTICIPI

    1. suplicat
    2. suplicada
    3. suplicats
    4. suplicades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. suplico
      2. supliques
      3. suplica
      4. supliquem
      5. supliqueu
      6. supliquen

      2. IMPERFET

      1. suplicava
      2. suplicaves
      3. suplicava
      4. suplicàvem
      5. suplicàveu
      6. suplicaven

      3. PASSAT

      1. supliquí
      2. suplicares
      3. suplicà
      4. suplicàrem
      5. suplicàreu
      6. suplicaren

      4. FUTUR

      1. suplicaré
      2. suplicaràs
      3. suplicarà
      4. suplicarem
      5. suplicareu
      6. suplicaran

      5. CONDICIONAL

      1. suplicaria
      2. suplicaries
      3. suplicaria
      4. suplicaríem
      5. suplicaríeu
      6. suplicarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. supliqui
      2. supliquis
      3. supliqui
      4. supliquem
      5. supliqueu
      6. supliquin

      2. IMPERFET

      1. supliqués
      2. supliquessis
      3. supliqués
      4. supliquéssim
      5. supliquéssiu
      6. supliquessin

    6. IMPERATIU

    1. suplica
    2. supliqui
    3. supliquem
    4. supliqueu
    5. supliquin

suplicar

INFINITIU suplicar GERUNDI suplicant PARTICIPI suplicat suplicada suplicats suplicades INDICATIU PRESENT suplico supliques suplica supliquem supliqueu supliquen IMPERFET suplicava suplicaves suplicava suplicàvem suplicàveu suplicaven PASSAT supliquí suplicares suplicà suplicàrem suplicàreu suplicaren FUTUR suplicaré suplicaràs suplicarà suplicarem suplicareu suplicaran CONDICIONAL suplicaria suplicaries suplicaria suplicaríem suplicaríeu suplicarien SUBJUNTIU PRESENT supliqui supliquis supliqui supliquem supliqueu supliquin IMPERFET supliqués supliquessis supliqués supliquéssim supliquéssiu…
Diccionari Català Castellà

suplicar

suplicar

verb transitiu demanar suplicar Suplicà una gràcia al rei , suplicó una gracia al rey dret suplicar
Diccionari Català Anglès

suplicar

suplicar

verb transitiu to supplicate , implore , beseech , beg dret to appeal to
Diccionari Català Italià

suplicar

suplicar

verb transitiu supplicare, chiedere Suplicar Déu , supplicare Dio
Diccionari Castellà Català

suplicar

suplicar

verb transitiu suplicar Suplicar un favor , suplicar un favor dret suplicar
DIDAC Diccionari escolar

suplicar

<title type="display">suplicar</title>

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Demanar una cosa important amb humilitat i amb insistència. Alguns pobles antics suplicaven al déu de la pluja que fes ploure.
súplica

suplicar

Conjugació amb QU davant E, I verb Demanar una cosa important amb humilitat i amb insistència Alguns pobles antics suplicaven al déu de la pluja que fes ploure súplica
Diccionari Català francès

suplicar

suplicar

verb transitiu demanar supplier • solliciter Suplicar una gràcia , solliciter une grâce
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ suplicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suplicar</title>

Etimologia: del ll. supplicare, íd., der. de supplex, -ĭcis ‘el qui flecteix els genolls suplicant’ 1a font: c. 1251
    verb transitiu
    1. Demanar amb submissió i humilitat (a algú) de concedir, de permetre, una cosa. Suplicar Déu.
    2. Demanar amb submissió i humilitat (alguna cosa) a algú. Suplicar una gràcia al rei.
  2. dret processal Interposar un recurs de súplica o de suplicació.

■ suplicar

verb transitiu Demanar amb submissió i humilitat a algú de concedir, de permetre, una cosa Suplicar Déu Demanar amb submissió i humilitat alguna cosa a algú Suplicar una gràcia al rei dret processal Interposar un recurs de súplica o de suplicació
Informació complementària
Traducció