Es mostren 594827 resultats

suposar


<title type="display">suposar</title>

    verb transitiu
  1. [imaginar] suponer. Suposo que ja deuen haver arribat, supongo que ya deben haber llegado.
  2. [en una argumentació] suponer, admitir, aceptar, poner por caso. Suposem que sigui com tu creus..., supongamos que sea como tú crees...
  3. [tenir per causa] suponer, indicar. Fum suposa foc, humo supone fuego.

suposar

suposar


<title type="display">suposar</title>

    verb transitiu
  1. annehmen.
  2. voraussetzen.
  3. suposo que no ho sabien ich nehme an (oder vermute), sie wussten es nicht oder dass sie es nicht wussten.
  4. suposem que... angenommen, dass..., vorausgesetzt, dass...
  5. vindràs? Suposo que sí wirst du kommen? Ich denke (oder glaube) schon.
  6. aquesta feina suposa molta paciència diese Arbeit setzt viel Geduld voraus oder verlangt viel Geduld.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

suposar

suposar

<title type="display">suposar</title>

verb transitiu supporre, immaginare, credere, presumere. Suposo que ja deuen ser a casa, suppongo che devono già essere in casa. Suposo que no hi esteu d'acord, suppongo che voi non siete d'accordo || supporre, ammettere, mettere. Suposem que sigui innocent, supponiamo che lui sia innocente. || indicare, denotare, significare, essere indizio. El fum suposa foc, il fumo è indizio di fuoco.

suposar

suposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suposar</title>

Accessory
Etimologia: forma que substituí el ll. suppōnĕre ‘posar dessota; suposar’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb transitiu
    1. Admetre com a cert o real allò que hom imagina com a tal. Suposo que ja deuen haver arribat.
    2. Admetre quelcom com a ver només per als efectes d’una argumentació. Suposem que això sigui cert: no per això és menys veritat el que t’he dit.
    3. Tenir per causa. El fum suposa foc. Viure a palau suposa riquesa.
  1. Comportar, implicar. Les riuades suposen una gran pèrdua. Aquests diners suposen molt per a ella.
  2. Presentar com a real o autèntic allò que hom sap que no ho és. Ell suposa la caiguda del règim, però això és difícil que passi.

suposar

suposar

<title type="display">suposar</title>

verb Quan suposem una cosa, pensem i diem que és d'una manera, però no n'estem segurs. Els antics suposaven que el Sol donava voltes al voltant de la Terra, però s'equivocaven.
suposició

suposar

suposar


<title type="display">suposar</title>

Pronúncia: supuzá
    verb transitiu
  1. [imaginar] supposer. Suposo que ja han marxat, je suppose qu'ils sont déjà partis.
  2. [en una argumentació] supposer.
  3. [ésser conseqüència de] supposer, indiquer, sous-entendre.
  4. [comportar, implicar] impliquer, supposer. Viure a palau suposa riquesa, vivre dans un palais implique richesse.

suposar

suposat


<title type="display">suposat</title>

fals.
supositici
figurat
pretès
presumpte o presumptiu
hipotètic
conjectural
putatiu. Pare putatiu, que tothom suposa ésser el pare veritable, sense ésser-ho. Ella contava, rient, que el seu marit era pare putatiu de la meitat dels seus fills.
apòcrif, es diu d'un escrit que no es de l'autor suposat.
fingit. Era un germà fingit.
imaginari


© Manuel Franquesa

suposat

suposició

suposició

suposició

suposició

suposició

suposició