Es mostren 594844 resultats

suposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suposar</title>

Accessory
Etimologia: forma que substituí el ll. suppōnĕre ‘posar dessota; suposar’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb transitiu
    1. Admetre com a cert o real allò que hom imagina com a tal. Suposo que ja deuen haver arribat.
    2. Admetre quelcom com a ver només per als efectes d’una argumentació. Suposem que això sigui cert: no per això és menys veritat el que t’he dit.
    3. Tenir per causa. El fum suposa foc. Viure a palau suposa riquesa.
  1. Comportar, implicar. Les riuades suposen una gran pèrdua. Aquests diners suposen molt per a ella.
  2. Presentar com a real o autèntic allò que hom sap que no ho és. Ell suposa la caiguda del règim, però això és difícil que passi.

suposar

suposar

<title type="display">suposar</title>

verb Quan suposem una cosa, pensem i diem que és d'una manera, però no n'estem segurs. Els antics suposaven que el Sol donava voltes al voltant de la Terra, però s'equivocaven.
suposició

suposar

suposar


<title type="display">suposar</title>

Pronúncia: supuzá
    verb transitiu
  1. [imaginar] supposer. Suposo que ja han marxat, je suppose qu'ils sont déjà partis.
  2. [en una argumentació] supposer.
  3. [ésser conseqüència de] supposer, indiquer, sous-entendre.
  4. [comportar, implicar] impliquer, supposer. Viure a palau suposa riquesa, vivre dans un palais implique richesse.

suposar

suposat


<title type="display">suposat</title>

fals.
supositici
figurat
pretès
presumpte o presumptiu
hipotètic
conjectural
putatiu. Pare putatiu, que tothom suposa ésser el pare veritable, sense ésser-ho. Ella contava, rient, que el seu marit era pare putatiu de la meitat dels seus fills.
apòcrif, es diu d'un escrit que no es de l'autor suposat.
fingit. Era un germà fingit.
imaginari


© Manuel Franquesa

suposat

suposició

suposició

suposició

suposició

suposició

suposició

suposició


<title type="display">suposició</title>

    femení
  1. Annahme f.
  2. Voraussetzung f.
  3. Vermutung, Mutmaßung f.
  4. literàriament Supposition f.
  5. fer una suposició eine Vermutung anstellen.
  6. (és)ser home de suposició eine hoch gestellte Persönlichkeit sein.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

suposició

suposició

suposició

suposició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suposició</title>

Accessory
Partició sil·làbica: su_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. suppositio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
    1. Acció de suposar, hipòtesi. Fer una suposició. Per via de suposició. En suposició.
    2. Proposició que expressa allò que hom suposa.
    1. Accepció d’un terme en lloc d’un altre.
    2. lògica Propietat d’un nom, un terme, etc., en virtut de la qual aquests responen a un o més significats.
  1. dret penal
    1. Prevaricació o falsedat que comet el qui es dona una qualitat que no té, o s’arroga un fet del qual no és autor.
    2. Delicte comès pels qui fingeixen que un infant ha nascut d’una dona que no n’és la mare, amb la qual cosa alteren l’estat civil de l’infant.
  2. de suposició De molta categoria, que suposa o representa molt. Persones, gent, de suposició.

suposició