Partició sil·làbica: su_pre_ma_ci_a Etimologia: de l’angl. supremacy, íd., der. de supreme, del fr. supreme, i aquest, del ll. supremus ‘suprem’; mot format segons primacy ‘primacia, primat’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
femení
Poder absolut, preeminència sobre tota altra autoritat.
llei de supremaciahistòria eclesiàstica Llei del parlament anglès (1535) per la qual el rei era proclamat cap suprem de l’Església Anglicana.
femení Poder absolut, preeminència sobre tota altra autoritat llei de supremacia història eclesiàstica Llei del parlament anglès 1535 per la qual el rei era proclamat cap suprem de l’Església Anglicana
nomfemení Una persona o un país té supremacia quan mana sobre les altres persones o sobre altres països. El Regne Unit va tenir la supremacia sobre l'Índia durant molt de temps.
nom femení Una persona o un país té supremacia quan mana sobre les altres persones o sobre altres països El Regne Unit va tenir la supremacia sobre l'Índia durant molt de temps
masculíciències polítiques i sociologia Ideologia que propugna la supremacia o
superioritat natural d’un grup d’individus respecte a un altre o d’altres per raons d’ètnia, de llengua, de religió o d’altres.
masculí ciències polítiques i sociologia Ideologia que propugna la supremacia o superioritat natural d’un grup d’individus respecte a un altre o d’altres per raons d’ètnia, de llengua, de religió o d’altres