Es mostren 594827 resultats

suspens
-a

<title type="display">suspens</title>

adjectiu perplesso -a, sconcertato -a, sospeso -a, incerto -a. || en suspens [en estat d'expectació] perplesso -a, sconcertato -a. | [diferida la resolució] in sospeso.

masculí [nota en un examen] insufficenza f, insufficente, bocciatura f, voto negativo. || cin suspense [angl].

suspens
-a

suspens
-a


<title type="display">suspens</title>

Pronúncia: suspɛ́ns
    adjectiu
  1. [perplex] baffled, bewildered.
  2. en suspens [qüestió] locució adverbial pending, outstanding.
  3. (ídem) [treball] outstanding.
  4. (ídem) dret in abeyance.
  5. masculí
  6. [en un examen] fail, failure.
  7. cinematografia suspense.

suspens
-a

suspens

<title type="display">suspens</title>

    nom masculí
  1. Un suspens és una nota que certifica que un estudiant ha estat suspès. Una estudianta amb pocs suspensos passa de curs.
  2. Una novel·la o una pel·lícula de suspens és plena de situacions interessants i misterioses, i fins al final no se sap qui són els dolents.
  3. locució que fa d’adverbi
  4. Si una cosa es deixa en suspens no s'acaba de fer, sinó que queda interrompuda. Si les relacions comercials entre dos països estan en suspens, no hi ha importacions ni exportacions.

suspens

suspens
-a


<title type="display">suspens</title>

Pronúncia: suspɛ́ns
    adjectiu
  1. [perplex] étonné -e, ébahi -e, déconcerté -e, perplexe.
  2. deixar en suspens laisser en suspens.
  3. en suspens en suspens (dans l'expectative, dans l'indécision) .
  4. masculí
  5. suspense.
  6. [nota] note éliminatoire f. He tingut un suspens, j'ai eu une note éliminatoire.

suspens
-a

suspens
| suspensa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">suspens</title>

Accessory
Compareu: suspès
Etimologia: del ll. suspensus, -a, -um, íd; en el sentit de ‘recurs narratiu que manté l’interès’, calc de l’angl. suspense, i aquest, del fr. (en) suspens ‘en suspens’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    1. adjectiu En estat d’expectació, d’indecisió, perplex.
    2. en suspens locució adverbial En estat d’expectació, d’indecisió.
    3. en suspens locució adverbial Diferida la resolució. Van deixar en suspens aquella qüestió espinosa.
  1. cinematografia i literatura
    1. masculí Recurs de retardar la resolució d’una situació crítica mitjançant la inclusió d’accions secundàries en l’acció principal, per tal de mantenir i augmentar l’interès i les emocions de l’espectador o el lector.
    2. de suspens locució adjectiva Dit de l’obra que té suspens. Una pel·lícula de suspens.
  2. masculí ensenyament Nota que certifica d’haver estat suspès en un examen, un curs, etc., i que generalment comporta l’exigència de repetir-lo.

suspens
| suspensa

suspense

suspense

suspense


<title type="display">suspense</title>

Pronúncia: səsˈpɛns
    noun
  1. suspens, incertesa, dubte, ànsia.
  2. Literature, Cinematography & Theatre etc. suspens, tensió.
  3. it is in suspense és en suspens.
  4. the question is in suspense la qüestió queda pendent.
  5. to keep someone in suspense deixar algú amb el dubte.
  6. the suspense became unbearable la tensió es va fer insuportable.
  7. after a long period of suspense després d'una llarga incertesa.

suspense

suspense1

suspense1

suspense2

suspense2

suspenseur

suspenseur