<title type="display">sustitutorio</title>
adjectiu substitutori -òria.
Es mostren 594827 resultats
susto
<title type="display">susto</title>
-
masculí
- surt, ensurt, esglai, sobresalt, espant.
- darse (o llevarse, o pegarse) un susto tenir un ensurt (o un surt, o un espant, etc).
- no pasó del susto no ha estat res més que un espant.
susto
masculí surt , ensurt , esglai , sobresalt , espant darse o llevarse , o pegarse un susto tenir un ensurt o un surt, o un espant, etc no pasó del susto no ha estat res més que un espant
sustot
<title type="display">sustot </title>
Body
- adv Per dessús de tot; mès que mès; mès que tota auta causa. Sin.: subertot, surtot.
Català: sobretot
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
sustot
adv Per dessús de tot mès que mès mès que tota auta causa Sin subertot, surtot Català sobretot © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
sustracción
<title type="display">sustracción</title>
-
femení
- [robo] sostracció, sostreta.
- matemàtiques subtracció, sostracció.
sustracción
femení robo sostracció , sostreta matemàtiques subtracció , sostracció
sustraendo
<title type="display">sustraendo</title>
masculí matemàtiques subtrahend.
sustraendo
masculí matemàtiques subtrahend
sustraer
<title type="display">sustraer</title>
-
[Se conjuga como: traer]
verb transitiu
- [robar] sostreure, sostraure.
- matemàtiques sostreure, sostraure, restar. verb pronominal
- sostreure's. Sustraerse a una obligación, sostreure's a una obligació.
sustraer
Se conjuga como traer verb transitiu robar sostreure , sostraure matemàtiques sostreure , sostraure , restar verb pronominal sostreure's Sustraerse a una obligación , sostreure's a una obligació
susurrador
-ra
<title type="display">susurrador</title>
adjectiu i masculí i femení murmurador -a.
susurrador
-ra
adjectiu i masculí i femení murmurador -a
susurrant
-ante
<title type="display">susurrant</title>
Pronúncia: sysyʀɑ̃ -ɑ̃t
adjectiu murmurador -a.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
susurrant
-ante
adjectiu murmurador -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
susurrante
<title type="display">susurrante</title>
adjectiu murmurador -a.
susurrante
adjectiu murmurador -a
susurrar
<title type="display">susurrar</title>
-
verb intransitiu
- murmurar, xiuxiuejar, mussitar.
- figuradament [el agua, el viento] murmurar, remorejar. verb pronominal
- poc freqüent [rumorearse] córrer el rumor.
susurrar
verb intransitiu murmurar , xiuxiuejar , mussitar figuradament el agua, el viento murmurar , remorejar verb pronominal poc freqüent rumorearse córrer el rumor