adjectiu Relatiu o pertanyent als taborites masculí i femení història Seguidor de l’ala radical hussita, organitzada per Jan Žižka a la plaça forta de Tabor Bohèmia el 1420
Etimologia: de l’angl. taboo, íd., i aquest, de tabu ‘prohibit’, mot de la llengua de l’arxipèlag de Tonga (Polinèsia) introduït el 1777 pel capità James Cook (1728-1779) i usat primer en el seu únic valor polinèsic d’adj. i després substantivat en angl 1a font: 1932, DFa.
Body
[plural tabús]masculí
etnologia, religió i sociologia Mot usat per a caracteritzar les diverses prohibicions màgiques d’un àmbit cultural determinat (designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup).
psiquiatria Sentiment indicador d’un conflicte intrapsíquic entre intensos desigs inconscients i la prohibició de dur-los a la pràctica.
per extensió Interdicció convencional basada en prejudicis o conveniències socials. Parlar de segons què era un tema tabú.
mot tabú (o tabú lexical)lingüística Interdicció en una llengua d’un mot determinat.
plural tabús masculí etnologia , religió i sociologia Mot usat per a caracteritzar les diverses prohibicions màgiques d’un àmbit cultural determinat designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup psiquiatria Sentiment indicador d’un conflicte intrapsíquic entre intensos desigs inconscients i la prohibició de dur-los a la pràctica per extensió Interdicció convencional basada en prejudicis o conveniències socials Parlar de segons què era un tema tabú mot tabú o tabú lexical lingüística Interdicció en una llengua d’un mot determinat