Es mostren 594823 resultats

tacar


<title type="display">tacar</title>

  1. embrutar.
    macular
    llefardar, tacar de greix.
    fer una llàntia (o una solfa, o una medalla), íd.
    ensagnar o ensangonar, tacar amb sang.
    esborrallar, fer taques de tinta al paper escrivint.
    emmascarar (de carbó, esp. la cara)
    esquitxar. M'has esquitxat tot el vestit amb la pintura. També fig. Esquitxar l'honra, la fama d'algú.
    deturpar, tacar, en sentit moral.
    entacar, íd.
    clapejar
  2. (tacar-se pron.)
    untar-se, tacar-se amb greix.



© Manuel Franquesa

tacar

tacar


<title type="display">tacar</title>

Pronúncia: təká
    verb transitiu
  1. to spot, mark.
  2. to soil, dirty, stain.
  3. to smudge.
  4. figuradament [honor, etc.] to stain, sully.
  5. tacar l’honor d’algú to stain someone’s honour.
  6. verb pronominal
  7. to get dirty.

tacar

tacar

<title type="display">tacar </title>

Body
    v tr intr Hèr ua taca en quauquarren o enlordir bèra causa.

    Català: tacar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

tacar

tacar

tacar

    verb transitiu
  1. manchar.
  2. usat absolutament manchar. El vi blanc no taca, el vino blanco no mancha.
  3. figuradament manchar, mancillar.

tacar

tacar


<title type="display">tacar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. tacar
    1. GERUNDI

    2. tacant
    1. PARTICIPI

    2. tacat
    3. tacada
    4. tacats
    5. tacades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. taco
      3. taques
      4. taca
      5. taquem
      6. taqueu
      7. taquen
      1. IMPERFET

      2. tacava
      3. tacaves
      4. tacava
      5. tacàvem
      6. tacàveu
      7. tacaven
      1. PASSAT

      2. taquí
      3. tacares
      4. tacà
      5. tacàrem
      6. tacàreu
      7. tacaren
      1. FUTUR

      2. tacaré
      3. tacaràs
      4. tacarà
      5. tacarem
      6. tacareu
      7. tacaran
      1. CONDICIONAL

      2. tacaria
      3. tacaries
      4. tacaria
      5. tacaríem
      6. tacaríeu
      7. tacarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. taqui
      3. taquis
      4. taqui
      5. taquem
      6. taqueu
      7. taquin
      1. IMPERFET

      2. taqués
      3. taquessis
      4. taqués
      5. taquéssim
      6. taquéssiu
      7. taquessin
    1. IMPERATIU

    2. taca
    3. taqui
    4. taquem
    5. taqueu
    6. taquin

tacar

tacar

<title type="display">tacar</title>

verb transitiu macchiare, sporcare, imbrattare. | usat absolutament macchiare, lasciare macchie. El vi negre taca, il vino rosso macchia. || fig macchiare, arrecare offesa.

tacar

tacar

<title type="display">tacar</title>

[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Fer una taca o taques. Si menjant ens taquem el vestit, ens haurem de canviar. El vi i la fruita taquen molt.

tacar

tacar


<title type="display">tacar</title>

    verb transitiu
  1. beflecken, fig auch besudeln.
  2. verb intransitiu
  3. el vi negre taca Rotwein fleckt oder macht Flecken.
  4. verb reflexiu sich beflecken.
  5. fleckig werden.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

tacar

tacar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tacar</title>

Accessory
Etimologia: de taca 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    verb transitiu
    1. Fer una taca o unes taques en alguna cosa. Ves amb compte: no taquis el vestit.
    2. usat absolutament El vi blanc no taca.
  1. figuradament Tacar l’honor, la reputació, l’ànima.

tacar

tacar

tacar