<title type="display">atuïment</title>
masculí Entkräftung, Schwäche f.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Es mostren 594844 resultats
atuïment
<title type="display">atuïment</title>
Pronúncia: ətuimén
masculí étourdissement.
• figuradament abattement, découragement, accablement, épuisement.
• figuradament abattement, découragement, accablement, épuisement.
atuïment
masculí étourdissement • figuradament abattement , découragement , accablement , épuisement
atuïment
<title type="display">atuïment</title>
Pronúncia: ətuimén
-
masculí
- [acció] knocking down.
- [estat] depression, dejection.
atuïment
masculí acció knocking down estat depression , dejection
atuir
<title type="display">atuir</title>
- Deixar com mort.
esmortir. Li van donar un cop tan fort al cap, que el van deixar esmortit.
estamordir
- Fig. → abatre.
© Manuel Franquesa
atuir
Deixar com mort esmortir Li van donar un cop tan fort al cap, que el van deixar esmortit estamordir Fig → abatre © Manuel Franquesa
atuir
atuir
-
verb transitiu
- [deixar com mort] dejar exánime (o inánime), dejar como muerto.
- figuradament abatir, anonadar, abrumar, hundir. Les desgràcies el deixaren atuït, las desgracias lo dejaron abatido.
atuir
verb transitiu deixar com mort dejar exánime o inánime , dejar como muerto figuradament abatir , anonadar , abrumar , hundir Les desgràcies el deixaren atuït , las desgracias lo dejaron abatido
atuir
<title type="display">atuir</title>
Body
-
- atuir
INFINITIU
-
- atuint
GERUNDI
-
- atuït
- atuïda
- atuïts
- atuïdes
PARTICIPI
-
-
- atueixo
- atueixes
- atueix
- atuïm
- atuïu
- atueixen
PRESENT
-
- atuïa
- atuïes
- atuïa
- atuíem
- atuíeu
- atuïen
IMPERFET
-
- atuí
- atuïres
- atuí
- atuírem
- atuíreu
- atuïren
PASSAT
-
- atuiré
- atuiràs
- atuirà
- atuirem
- atuireu
- atuiran
FUTUR
-
- atuiria
- atuiries
- atuiria
- atuiríem
- atuiríeu
- atuirien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- atueixi
- atueixis
- atueixi
- atuïm
- atuïu
- atueixin
PRESENT
-
- atuís
- atuïssis
- atuís
- atuíssim
- atuíssiu
- atuïssin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- atueix
- atueixi
- atuïm
- atuïu
- atueixin
IMPERATIU
atuir
INFINITIU atuir GERUNDI atuint PARTICIPI atuït atuïda atuïts atuïdes INDICATIU PRESENT atueixo atueixes atueix atuïm atuïu atueixen IMPERFET atuïa atuïes atuïa atuíem atuíeu atuïen PASSAT atuí atuïres atuí atuírem atuíreu atuïren FUTUR atuiré atuiràs atuirà atuirem atuireu atuiran CONDICIONAL atuiria atuiries atuiria atuiríem atuiríeu atuirien SUBJUNTIU PRESENT atueixi atueixis atueixi atuïm atuïu atueixin IMPERFET atuís atuïssis atuís atuíssim atuíssiu atuïssin IMPERATIU atueix atueixi atuïm atuïu atueixin
atuir
<title type="display">atuir</title>
Pronúncia: ətuí
verb transitiu [deixar com mort] étourdir, sonner, assommer, laisser pour mort -e.
• figuradament battre, épuiser, faire perdre courage.
• figuradament battre, épuiser, faire perdre courage.
atuir
verb transitiu deixar com mort étourdir , sonner , assommer , laisser pour mort -e • figuradament battre , épuiser , faire perdre courage
■
atuir
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atuir</title>
Accessory
Partició sil·làbica: a_tu_ir
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ant. *atoir o *atoar, i aquest, reducció de atovar, var. de atalbar ‘estabornir, atabalar’, der. de l’àr. at-talb ‘pèrdua, ruïna’ 1a font: 1803, DEst.
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ant. *atoir o *atoar, i aquest, reducció de atovar, var. de atalbar ‘estabornir, atabalar’, der. de l’àr. at-talb ‘pèrdua, ruïna’ 1a font: 1803, DEst.
Body
-
verb
transitiu
- Deixar com mort. Feia por, perquè van atuir el lladregot a cops de roc, però quan va arribar el metge ja caminava.
- figuradament Aquella calamitat el deixà atuït.
■
atuir
verb transitiu Deixar com mort Feia por, perquè van atuir el lladregot a cops de roc, però quan va arribar el metge ja caminava figuradament Aquella calamitat el deixà atuït
atuir
<title type="display">atuir</title>
verb transitiu [deixar com mort] tramortire, stordire. || fig abbattere, prostrare.
atuir
verb transitiu deixar com mort tramortire, stordire || fig abbattere, prostrare
atuir
<title type="display">atuir</title>
[! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
verb Deixar algú com si estigués mort. Un cop fort al cap atueix la persona i li fa perdre els sentits.
atuir
Conjugació algunes formes s'escriuen amb dièresi verb Deixar algú com si estigués mort Un cop fort al cap atueix la persona i li fa perdre els sentits