Es mostren 594823 resultats

temporairement

temporairement

adverbi temporalment, temporàniament, provisionalment © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

temporal

temporal

adjective temporal temporal power Ecclesiastical poder temporal temporal affairs assumptes seculars
Diccionari Català Castellà

temporal


<title type="display">temporal</title>

    adjectiu
  1. temporal. Poder temporal, poder temporal.
  2. [que expressa temps] temporal. Oració temporal, oración temporal.
  3. anatomia temporal.
    4. masculí
  4. [tempestat] temporal, tempestad f.
  5. cristianisme temporal.
  6. anatomia [os] temporal, hueso temporal (o petroso).
  7. capejar el temporal [un vaixell] capear el temporal.
  8. després del temporal ve la bonança figuradament después de la tempestad viene la calma.

temporal

adjectiu temporal Poder temporal , poder temporal que expressa temps temporal Oració temporal , oración temporal anatomia temporal masculí tempestat temporal , tempestad f cristianisme temporal anatomia os temporal , hueso temporal o petroso capejar el temporal un vaixell capear el temporal després del temporal ve la bonança figuradament después de la tempestad viene la calma
Diccionari Francès Català

temporal
-ale

temporal
-ale

adjectiu i masculí anatomia temporal © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Castellà Català

temporal


<title type="display">temporal</title>

    adjectiu
  1. [contrapuesto a eterno] temporal. El carácter temporal de la vida humana, el caràcter temporal de la vida humana.
  2. [secular] temporal. Poder temporal, poder temporal.
  3. [de poca duración] temporal. Dar una solución temporal a un problema, donar una solució temporal a un problema.
  4. anatomia [de la sien] temporal. Músculos temporales, músculs temporals.
    5. masculí
  5. [tempestad] temporal.
  6. anatomia [hueso] temporal.
  7. capear el temporal [un barco] capejar el temporal.
  8. capear el temporal figuradament trampejar la situació.
  9. correr un temporal [en el mar] passar un temporal.

temporal

adjectiu contrapuesto a eterno temporal El carácter temporal de la vida humana , el caràcter temporal de la vida humana secular temporal Poder temporal , poder temporal de poca duración temporal Dar una solución temporal a un problema , donar una solució temporal a un problema anatomia de la sien temporal Músculos temporales , músculs temporals masculí tempestad temporal anatomia hueso temporal capear el temporal un barco capejar el temporal capear el temporal figuradament trampejar la situació correr un temporal en el mar passar un temporal
Diccionari Català Italià

temporal

<title type="display">temporal</title>

adjectiu temporale, caduco -a, mondano -a. Béns temporals, beni temporali. || temporale. Oració temporal, orazione temporale. || anat temporale.

masculí [tempestat] temporale. Ha fet un temporal fortíssim, ha scoppiato un temporale fortissimo. || anat osso temporale.

temporal

adjectiu temporale, caduco -a, mondano -a Béns temporals , beni temporali || temporale Oració temporal , orazione temporale || anat temporale masculí tempestat temporale Ha fet un temporal fortíssim , ha scoppiato un temporale fortissimo || anat osso temporale
Diccionari Alemany Català

temporal

temporal

adjectiu temporal © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català francès

temporal


<title type="display">temporal</title>

Pronúncia: təmpuɾál
    adjectiu
  1. temporel -elle.
  2. gramàtica temporel -elle.
  3. anatomia [de les temples] temporal -e. Ossos temporals, os temporaux.
    4. masculí
  4. marina, marítim [tempestat] tempête f. Passar un temporal, essuyer une tempête.
  5. anatomia [os] temporal.
  6. després del temporal ve la bonança figuradament après la pluie, le beau temps.

temporal

adjectiu temporel -elle gramàtica temporel -elle anatomia de les temples temporal -e Ossos temporals , os temporaux masculí marina, marítim tempestat tempête f Passar un temporal , essuyer une tempête anatomia os temporal després del temporal ve la bonança figuradament après la pluie , le beau temps
DIDAC Diccionari escolar

temporal1

<title type="display">temporal</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    adjectiu
  1. Que està relacionat amb el pas del temps; que s'acaba. L'existència dels animals és temporal: arriba un dia que es moren.
  2. Que forma part de les coses materials, que no és espiritual ni diví. Els diners, les cases i totes les altres coses que tenen les persones són béns temporals.
  3. En gramàtica, que indica el temps. Hi ha adverbis, complements i oracions que són temporals. En la frase: Avui m'he dutxat , el mot avui és temporal.
    4. nom masculí
  4. Un temporal és una tempestat.
intemporal



Vegeu també:
temporal2

temporal1

adjectiu Que està relacionat amb el pas del temps que s'acaba L'existència dels animals és temporal arriba un dia que es moren Que forma part de les coses materials, que no és espiritual ni diví Els diners, les cases i totes les altres coses que tenen les persones són béns temporals En gramàtica, que indica el temps Hi ha adverbis, complements i oracions que són temporals En la frase Avui m'he dutxat , el mot avui és temporal nom masculí Un temporal és una tempestat intemporal Vegeu també temporal 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporal1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temporal</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. temporalis, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
  1. adjectiu Que passa amb el temps (oposat a etern).
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent al temps. Evolució temporal.
  3. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les coses de la vida secular, mundana (oposat a espiritual).
    2. poder temporal història eclesiàstica Potestat que correspon al papa com a cap dels Estats Pontificis, avui reduïts a la ciutat del Vaticà.
  4. adjectiu
    1. Que expressa una relació de temps.
    2. gramàtica Relatiu al temps gramatical. Desinències temporals.
    3. proposició temporal gramàtica Proposició subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple.
  5. meteorologia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al temps.
    2. masculí Situació atmosfèrica que es caracteritza per precipitacions i vents persistents.
    3. després del temporal ve la bonança figuradament Frase amb què hom comenta la tranquil·litat després de passar tribulacions, desgràcies o perills.
    4. temporal de llevant Temporal, característic de Catalunya i el País Valencià, en el qual predominen vents de llevant i pluges persistents.
  6. masculí litúrgia Part de l’any litúrgic que celebra els misteris de Crist, en oposició al santoral. Hom l’anomena també propi del temps.



    7. Vegeu també:
    temporal2

■ temporal1

adjectiu Que passa amb el temps oposat a etern adjectiu Relatiu o pertanyent al temps Evolució temporal adjectiu Relatiu o pertanyent a les coses de la vida secular, mundana oposat a espiritual poder temporal història eclesiàstica Potestat que correspon al papa com a cap dels Estats Pontificis, avui reduïts a la ciutat del Vaticà adjectiu Que expressa una relació de temps gramàtica Relatiu al temps gramatical Desinències temporals proposició temporal gramàtica Proposició subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple meteorologia adjectiu Relatiu o…
Informació complementària
Traducció