Es mostren 594827 resultats

temporal

temporal

adjectiu temporal © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Català francès

temporal


<title type="display">temporal</title>

Pronúncia: təmpuɾál
    adjectiu
  1. temporel -elle.
  2. gramàtica temporel -elle.
  3. anatomia [de les temples] temporal -e. Ossos temporals, os temporaux.
    4. masculí
  4. marina, marítim [tempestat] tempête f. Passar un temporal, essuyer une tempête.
  5. anatomia [os] temporal.
  6. després del temporal ve la bonança figuradament après la pluie, le beau temps.

temporal

adjectiu temporel -elle gramàtica temporel -elle anatomia de les temples temporal -e Ossos temporals , os temporaux masculí marina, marítim tempestat tempête f Passar un temporal , essuyer une tempête anatomia os temporal després del temporal ve la bonança figuradament après la pluie , le beau temps
DIDAC Diccionari escolar

temporal1

<title type="display">temporal</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    adjectiu
  1. Que està relacionat amb el pas del temps; que s'acaba. L'existència dels animals és temporal: arriba un dia que es moren.
  2. Que forma part de les coses materials, que no és espiritual ni diví. Els diners, les cases i totes les altres coses que tenen les persones són béns temporals.
  3. En gramàtica, que indica el temps. Hi ha adverbis, complements i oracions que són temporals. En la frase: Avui m'he dutxat , el mot avui és temporal.
    4. nom masculí
  4. Un temporal és una tempestat.
intemporal



Vegeu també:
temporal2

temporal1

adjectiu Que està relacionat amb el pas del temps que s'acaba L'existència dels animals és temporal arriba un dia que es moren Que forma part de les coses materials, que no és espiritual ni diví Els diners, les cases i totes les altres coses que tenen les persones són béns temporals En gramàtica, que indica el temps Hi ha adverbis, complements i oracions que són temporals En la frase Avui m'he dutxat , el mot avui és temporal nom masculí Un temporal és una tempestat intemporal Vegeu també temporal 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ temporal1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">temporal</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. temporalis, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
  1. adjectiu Que passa amb el temps (oposat a etern).
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent al temps. Evolució temporal.
  3. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les coses de la vida secular, mundana (oposat a espiritual).
    2. poder temporal història eclesiàstica Potestat que correspon al papa com a cap dels Estats Pontificis, avui reduïts a la ciutat del Vaticà.
  4. adjectiu
    1. Que expressa una relació de temps.
    2. gramàtica Relatiu al temps gramatical. Desinències temporals.
    3. proposició temporal gramàtica Proposició subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple.
  5. meteorologia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al temps.
    2. masculí Situació atmosfèrica que es caracteritza per precipitacions i vents persistents.
    3. després del temporal ve la bonança figuradament Frase amb què hom comenta la tranquil·litat després de passar tribulacions, desgràcies o perills.
    4. temporal de llevant Temporal, característic de Catalunya i el País Valencià, en el qual predominen vents de llevant i pluges persistents.
  6. masculí litúrgia Part de l’any litúrgic que celebra els misteris de Crist, en oposició al santoral. Hom l’anomena també propi del temps.



    7. Vegeu també:
    temporal2

■ temporal1

adjectiu Que passa amb el temps oposat a etern adjectiu Relatiu o pertanyent al temps Evolució temporal adjectiu Relatiu o pertanyent a les coses de la vida secular, mundana oposat a espiritual poder temporal història eclesiàstica Potestat que correspon al papa com a cap dels Estats Pontificis, avui reduïts a la ciutat del Vaticà adjectiu Que expressa una relació de temps gramàtica Relatiu al temps gramatical Desinències temporals proposició temporal gramàtica Proposició subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple meteorologia adjectiu Relatiu o…
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

temporal1

temporal1

m → tempestat fortuna o fortunal temporalada mar grossa o maregassa tràmpol o tràngol , mar moguda trapeig mar moguda marejada o maror Vegeu també temporal 2 © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

temporal1

temporal1

adjectiu temporary història eclesiàstica etc temporal poder temporal temporal power Vegeu també temporal 2
Diccionari Català Alemany

temporal1


<title type="display">temporal</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    adjectiu
  1. zeitlich, lit temporell.
    1. religió auch weltlich.
    2. Zeit..., ling auch temporal.
  2. zeitweilig.
    1. vorübergehend.
    2. literàriament temporär.
  3. contracte temporal Vertrag m auf Zeit.
  4. el poder temporal die weltliche Macht.
    5. masculí meteorologia
  5. [besonders auf See] Sturm m.



    6. Vegeu també:
    temporal2



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

temporal1

adjectiu zeitlich, lit temporell religió auch weltlich Zeit, ling auch temporal zeitweilig vorübergehend literàriament temporär contracte temporal Vertrag m auf Zeit el poder temporal die weltliche Macht masculí meteorologia besonders auf See Sturm m Vegeu també temporal 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

temporal2

temporal2

adjectiu De les temples, que està relacionat amb les temples Si posem els dits a la regió temporal, notarem el batec de la sang que hi circula nom masculí El temporal és un dels dos ossos del crani situats a banda i banda del cap, a la zona de l'orella Els ossos 1 g09/g/03 109028007 Múscul que hi ha sobre de l'os temporal Els músculs 1 g09/e/01 109028007 109028007 109028007 98023008 Vegeu també temporal 1
Diccionari de sinònims Franquesa

temporal2


<title type="display">temporal</title><lbl type="homograph">2</lbl>

  1. adj.
    (Per oposició a etern)
    temporani o provisori, que dura solament un cert temps.
    temporer, es diu d'una persona que ocupa només temporalment un càrrec.
    prescriptible, que pot prescriure o cessar.
    Compareu: breu
  2. (Per oposició a espiritual) Compareu: secular, terrenal, mundanal, material



    3. Vegeu també:
    temporal1



© Manuel Franquesa

temporal2

adj Per oposició a etern temporani o provisori , que dura solament un cert temps temporer , es diu d'una persona que ocupa només temporalment un càrrec prescriptible , que pot prescriure o cessar Compareu breu Per oposició a espiritual Compareu secular, terrenal, mundanal, material Vegeu també temporal 1 © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

temporal2

temporal2

adjectiu anatomia Schläfen regió temporal Schläfengegend masculí auch os temporal Schläfenbein n Vegeu també temporal 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat