Es mostren 594827 resultats

tenalla2

tenalla2

tenalla2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenalla</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. tenacŭlas, dimin. de tenaces, -ium ‘lligams; grapes’, der. de tenax, -ācis ‘resistent’ 1a font: 1575, DPou.
Body
    femení
  1. construcció En una fortificació, obra exterior davant la cortina, que forma un o dos angles obtusos entrants entre dos bastions.
  2. tàctica Maniobra bèl·lica per tal d’aïllar una zona enemiga entre dues forces pròpies.
  3. plural
    1. ferreteria Alicates, especialment les grosses o les destinades a arrencar claus o a tallar filferro.
    2. medicina Instrument mèdic semblant a unes pinces, de branques fortes i tallants.



  4. Vegeu també:
    tenalla1

tenalla2

tenallada

tenallada

tenallada

tenallada

tenallada

tenallada

tenallar

tenallar

tenallar

tenallar

    verb transitiu
  1. [torturar amb tenalles] atenacear, atenazar.
  2. figuradament [moralment] atenazar, atenacear, torturar.

tenallar

tenallar


<title type="display">tenallar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. tenallar
    1. GERUNDI

    2. tenallant
    1. PARTICIPI

    2. tenallat
    3. tenallada
    4. tenallats
    5. tenallades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. tenallo
      3. tenalles
      4. tenalla
      5. tenallem
      6. tenalleu
      7. tenallen
      1. IMPERFET

      2. tenallava
      3. tenallaves
      4. tenallava
      5. tenallàvem
      6. tenallàveu
      7. tenallaven
      1. PASSAT

      2. tenallí
      3. tenallares
      4. tenallà
      5. tenallàrem
      6. tenallàreu
      7. tenallaren
      1. FUTUR

      2. tenallaré
      3. tenallaràs
      4. tenallarà
      5. tenallarem
      6. tenallareu
      7. tenallaran
      1. CONDICIONAL

      2. tenallaria
      3. tenallaries
      4. tenallaria
      5. tenallaríem
      6. tenallaríeu
      7. tenallarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. tenalli
      3. tenallis
      4. tenalli
      5. tenallem
      6. tenalleu
      7. tenallin
      1. IMPERFET

      2. tenallés
      3. tenallessis
      4. tenallés
      5. tenalléssim
      6. tenalléssiu
      7. tenallessin
    1. IMPERATIU

    2. tenalla
    3. tenalli
    4. tenallem
    5. tenalleu
    6. tenallin

tenallar

tenallar

tenallar

tenallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tenallar</title>

Accessory
Etimologia: de tenalla2
Body
    verb transitiu
    1. Agafar amb les tenalles. Tenallar un clau.
    2. Torturar pessigant fortament amb unes tenalles. Tenallaren el reu perquè revelés l’amagatall dels seus companys.
    3. història del dret Arrencar (a algú) fragments de carn tant amb tenalla freda com amb tenalla roent.
  1. per analogia Agafar fort (algú o alguna cosa) amb les mans, les cames, un instrument, etc. Els guàrdies tenallaven l’intrús perquè no es mogués.
  2. figuradament Torturar, fer sofrir, moralment. Aquell dubte el tenallava dia i nit.

tenallar