verb transitiu
1. deslligar, desfer.
2. [hängen] penjar (d’una forca).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. fer bullir.
2. recoure.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [kam auf, ist aufge-en]
1. aixecar-se.
2. [für Kosten] respondre de, sufragar.
3. [genesen] refer-se, restaurar les forces.
4. [Sitte] sorgir, néixer.
5. introduir-se, generalitzar-se.
6. figurat prosperar.
7. gegen j-n nicht aufkommen no poder (competir) amb alg.
8. etw aufkommen lassen permetre, tolerar u/c.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre [-s, -] [Steuer] producte m, recaptació f efectiva.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. raspar, raure.
2. [mit Nägeln] esgarrapar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu xisclar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

s. die Ärmel aufkrempeln arromangar-se les mànigues.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu familiar deixar-se caure, presentar-se.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. despatxar, acomiadar (alg).
2. [Kapitel] retirar.
3. [Vertrag] anul·lar, rescindir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. comiat m, despatx m.
2. dret, política denúncia, rescissió.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU